25 de juliol 2014

Fields of rain...

Torno a agafar el cotxe i condueixo en direcció a rehabilitació, ja he deixat en Bernat amb la seva àvia, quan de sobte sona una cançó que acompanya el matí,  la pluja que cau amb parsimònia i el meu estat emocional.

Fields of gold de Sting

http://youtu.be/KLVq0IAzh1A

Per un moment aquesta matinada m'he sentit mala mare... i al veure escrit aquest pensament ho veig com una exageració però així són certes emocions,  irracionals i exagerades.

Fa dies que el petit ós es desperta sovint a les nits, de fet sembla que s' hagi fet amic de les febrades puntuals i els mocs i no les deixa anar. Com a causa o efecte o senzillament com a un element més de la suma s'ha hagut de separar de nosaltres i passar el dia a l'escola bressol o quan la febre no li permet amb la iaia. I de la combinació de tots els elements en resulta nits intranquil·les i de dormir poc.

Però avui no s'ha queixat i jo m'aferrava a la idea d'aprofitar fins l'últim minut de son que el petit ens regalés.

En David em pregunta si tindrà febre i jo molt convençuda li responc que segur que no, que se'ns hauria queixat com fa de costum i que no estaria dormint o movent-se tranquil al bressol. Però jo no comptava amb què estigués tant ko com per cridar-nos l'atenció pobret... i quan l'he anat a veure a quarts de cinc estava a 38.5 ... l'he abraçat,  bressolant-lo,  fent-li petons sanadors i xiuxiuejant-li un ho sento a cau d'orella. Després he deixat que la màgia de l'apiretal fes el seu efecte mentres menjava abraçat a mi i s'acabava adormint profundament una hora més.

21 de juliol 2014

Coses de ser mare

Quan em vaig quedar embarassada i ja a finals de l'embaràs vaig decidir reactivar aquest bloc. Molts pensaven (i deien) que era molt agosarada i que potser no podria amb tot.

I és ben cert, tenien tota la raó.

Els últims cinc mesos he viscut en una bombolla fent un curset de maternitat exprés i amb les pràctiques reals de forma simultània. I ara m'han deixat anar per retornar a la vida que tenia abans de néixer en Bernat...

Amb el que el temps s' escola entre els meus dits i tot allò que voldria fer es queda en un futur condicional incert. I vés a saber si aquest bloc de petites històries personals romandrà actiu gaire temps més,  però aquest -ia segueix existint i la voluntat hi és...

O sigui que per ara aquí seguim. I avui retorno per deixar-vos amb una imatge d'un petit kit de supervivència de la mare treballadora que vol continuar uns mesos més amb l'alletament del seu fill tot i les hores de feina i de viatges en tren!

30 d’abril 2014

Una foto per setmana 17/52 - Mirades íntimes

13a setmana - 17/52

Mirades intenses que ens uneixen en els moments més íntims. Paraules silencioses que es queden entre tu i jo. Somriures que es dibuixen entre les parpelles...

Una foto per setmana 16/52 - La meva primera mona

12a setmana - 16/52

Divendres Sant vam anar d'excursió al Poblat íber de Samalús. El padrí m'havia portat una mona molt bonica però no va ser fins després de dinar que no la vam obrir.  Mmm... boníssima!

21 d’abril 2014

Una foto per setmana 15/52 - Amb la Laia

11a setmana - 15/52

Feia dies que ens havíem de veure amb la Núria i Laia i finalment vam quedar el dijous a Granollers. Vam anar de passeig, mirant les botigues i fugint de les parades del mercat.
Al migdia vam decidir buscar algun lloc per menjar i vam acabar al Lavivi, assaborint un menú boníssim! Vam posar-vos a tu i a la Laia a sobre la taula per fer-vos alguna foto dels dos junts. I allà estaves fent ganyotes i mirant de reüll aquella nena que tenies al costat. Semblava que deies: si no la miro no en veurà i no vull pas que em toqui!

Tot s'ha de dir que la següent foto de la sèrie ensenya un Bernat ben somrient!

17 d’abril 2014

Una foto per setmana 14/52 - De bocaterrosa

10a setmana - 14/52

L'Elena ja ens ho va dir, és bo que comencis a estar bocaterrosa, t'anirà bé per la columna, el coll, els músculs i els ossos, és el peatge a pagar per poder arribar a gatejar i això segur que t'agradarà molt!

A la seva consulta t'hi vam posar i de seguida et queixaves; passen els dies i segueix sense agradar-te massa, potser a mesura que passi el temps t'anirà agradant més! I fins aleshores ens ho prendrem com un exercici diari en el que a estones explores, com a la foto d'aquesta setmana, i a altres crides i plores perquè no t'hi vols estar.


04 d’abril 2014

Una foto per setmana 13/52 - Rius

9a setmana - 13/52


Avui 30 de març fas ja dos mesos i aquests dies de primavera grisa ens contagies les teves rialles!

Felicitats petit!


30 de març 2014

Una foto per setmana 12/52 - El teu plor

8a setmana - 12/52

Ningú pot dir que la maternitat i la paternitat són fàcils, però igual de difícils són com meravellosos i extraordinaris... Són móns per descobrir els més petits, per intentar entendre'ls, alguns cops amb èxit, altres sense. Fins que arriben moments en què tant petits com grans es submergeixen en una mena de desesperació de la que només troben sortida amb les tècniques de proba-error o bé compartint el plor més sincer del que no sap què més fer i del que no sap una altra manera d'expressar-se.

Gana, son, pipis, mal de panxa, pets que no surten, amor, escalfor, mama, papa... Des dels desitjos més primaris fins als més emocionals ens els fas saber amb aquest plor, aquesta veu i aquesta carona.


28 de març 2014

Una foto per setmana 11/52 - I després de menjar... calma

7a setmana - 11/52

A les tardes, quan el sol encara no ha caigut i tu menges alguns cops més tranquil, altres més esverat, et sols adormir al meu costat al sofà estant.

Mirar-te aleshores és com mirar la calma en sí, transmets pau i serenitat i despertes en els qui et miren un desig d'abraçar-te i menjar-te a petons :)


26 de març 2014

Una foto per setmana 10/52 - La primera ruta fotogràfica

6a setmana - 10/52

Bé, primer de tot dir que aquesta foto no és meva, la va fer l'Álex Gierecke amb el seu mòbil :)
Gràcies per cedir-nos-la padrí!

Em feia molta il·lusió fer sortides amb en Bernat i començar a portar-lo a les rutes fotogràfiques de femfotos! Mai havia estat a les Llobateres i l'espai semblava prometedor. Així que aquell diumenge nou de març vam sortir amb el mocador i una motxilla a gaudir d'un dia esplèndid acompanyats d'amants de la natura i la fotografia que algunes vegades et prenien com a model!

comparteix amb...