Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

Una cançó... Flirt The Wind de Nick Roach

De casualitat l'he trobada per internet, la seva melodia, les seves veus, tot em transporta a un estat de pau, calma i tranquil·litat. Your green skirt flirts the wind as I follow you Through crowds of gray a thousand voices play Begin umbrella beats but I still follow you Through the pouring rain hopscotch where puddles drain Give only careful peeks because if you notice me You just might look away the thought makes me afraid As we roam, your shadow becomes my home Where I’m alone And I hold, these dreams that are all that I own All that I know Footsteps forgot and lost where I am wandering Fade in and out the world around me Swift wind, forget my skin where I am wandering A thousand little sounds are drowned when you’re around me I’m scared to step too close because that would make you real This dream could drift away the thought makes me afraid

Aquella noia

Amb un bolígraf a la mà, asseguda al llit d'una habitació interior de porta trencada, amb un radiocasset vell, rebobina una cinta desgastada i copia aquella lletra que la transporta a un món diferent, d'amors i desamors de la veu d'en Carles Sabaté. S'imagina sent la noia de l'altre cantó del bar, creuant mirades entre el fum del bar, i es transporta a móns imaginaris on ella és la protagonista de l'amor d'una lletra de cançó. Anys després, torna a sentir la mateixa cançó quan condueix cap a casa. Ja no se sent la protagonista d'una cançó de Sau, però sap que la millor melodia és la que ha anat creant amb el pas dels anys i sent que les històries d'amor no existeixen només a les lletres romàntiques d'amors i desamors sinó també en una dolça realitat.