entre somnis i realitats

[Inspirat en la il·lustració del llibre "Imagina animales" de Xosé Vallesteros i Juan Vidaurre] El trobaràs als carrers ja buits de gent on es fan els mercats setmanals. Entre caixes abandonades podràs veure una mirada de pena, com si d’un xaiet a l’escorxador es tractés. Sovint se sent abandonat per tenir un punt massa de coloració o una taca de maduresa fatal que fa allunyar els humans. De pell més aviat aspra i d’un verd grogós, el Gopena espera incansable ser el millor animal de companyia, però rau trist i oblidat en els carrers de pobles i ciutats.

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat