18 de desembre 2007

Rastres d'hivern

Havia arribat aquell vent gèlid i polar. Com cada any es preparava les mitges i els pantalons gruixuts, la camiseta interior, el jersei i la bufanda, els guants el gorro de llana i l'anorac, les botes i la bossa amb una mica de xocolata calenta que li fes passar la fred en un moment de necessitat.

I així, vestit de dalt a baix, sense deixar cap forat per on se li escolés el bes gèlid i mortal de l'hivern, se n'anava muntanya amunt, acompanyat de la seva fidel ombra i de la Nais, que amb les seves mirades i lladrucs semblava entendre'l més que qualsevol altre ésser humà.

Aquell hivern seria d'aquells inoblidables. La neu començava a cobrir els pobles més baixos, arran de mar, les carreteres quedaven tallades i moltes cases incomunicades.

La seva feina era silenciosa. Es movia pels boscos com un animal salvatge més, tenia cura de que els refugis quedessin visibles i oberts pels que buscaven algun lloc on amagar-se de la blancor exhuberant que tot ho recobria. Procurava que sempre hi hagués llenya seca, menjar i begudes per poder recuperar una escalfor que semblava fugir de tot el cos.

7 comentaris:

Malketa ha dit...

Guapaaa!Pel què veig a l'escrit de les 24 hores per ser feliç, ens hem de posar al dia. A part, hem de xerrar perquè el Jordi juga aquest dissabte a St feliu de Codines.Hi sou? Què tal una visita amb la Lloba???Petonassos!M'has deixat una mica preocupada.

Putas y Princesas ha dit...

És veritat l'hivern també pot ser preciós, però a mi em costa trobar-li la gràcia!!! Petonets

robelfu ha dit...

ostres ara si que m'has deixat gelada.
no m'agradaria estar en aquest lloc, no aguanto el fred a vegades m'agradaria ser com els óssos i quan arriba l'hivern ivernar.
Un relat preciós

salutacions

Carme ha dit...

L'hivern també m'agrada i sobretot la neu, però millor si és a muntanya.

mossèn ha dit...

se m'han glaçat els ... salut

Gulchenruz ha dit...

putes i princeses: hi viviu a Barcelona, que aquí a la plana de Vic l'hivern dura més i fa molt més fred, amb la seva boira inclosa.
Però és fantàstic. Un gran escrit per reivindicar l'hivern, si senyor.

Caterina ha dit...

Tot i que no m'agrada gaire l'hiverrn, en aquest relat has sabut captar la bellesa d'aquesta estació. Vista a través dels teus ulls deixa de semblar fosca i trista ;)

comparteix amb...