01 de desembre 2007

Alguna cosa falla, però no ets tu

Certament, fallen les societats que creen monstres que només es preocupen de les piles de la pinta nova que s'acaben de comprar i que no els funciona! I que no saben ni que no va a piles, però ja estan a punt de trucar al servei d'assistència tècnica de vés a saber on!

Falla el "papà, mamà, vull això" i al cap de cinc minuts, ja ho tenen. Falla la disciplina i la manca d'educació. Falla el respecte mútuu i el saber que el respecte a un mateix és molt més de tenir sempre el que es vol, de tenir la butxaca plena de diners, d'anar a última moda. Fallen els programes de televisió que ens mostren les deixalles d'un món decadent, i que la nostra societat aplaudeix donant-los les millors audiències.

Alguna cosa falla, però no ets tu, que intentes donar el millor de tu mateixa a una colla de maniquís adolescents. Que intentes ensenyar-los que la dansa és una manera de veure el món i d'expressar-se. Que intentes donar-los un moment de fugida de les seves tristes vides de tenir-ho tot fet i anar ben empolainades.

No ets tu que falles, quan allò que fas és capaç d'entusiasmar a un altre grup de noies, que esperen amb deliri la teva arribada, per aprendre i superar-se a elles mateixes.

8 comentaris:

dErsu_ ha dit...

Si fa no fa, doncs, falla el de sempre.

Gulchenruz ha dit...

Fallem tots, no ens enganyem. Cada 15 segons moren nens per falta d'aigua, cada 10 segons per el SIDA, o cada 30 per la fam o cada x segons, minuts a tot estirar, moren nens, nenes, dones, homes per multitud de guerres que desconeixem, i que els països del primer món els venen les armes amb les quals es maten entre ells... I saber-ho reconeixer està molt bé, es un primer pas, però ja està? ens quedem de braços plegat?

Carme Rosanas ha dit...

Potser si que en alguna cosa fallem tots, però no es pot comparar... la mínima responsabilitat d'uns i la enorme d'uns altres. Jo també crec que alguna cosa falla, però no ets tu.

Per cert, Carme, som veïnes d'escala, de l'escala G, de les Històries veïnals. Començo jo. Uff!

rosa ha dit...

si un de sol no falla,fallen les masses.

josepmanel ha dit...

Sempre tenim la sensació d'anar contracorrent. La decadència és molt més sorollosa. Però és això només: soroll. L'esperança sempre es cou rere el silenci. I hi ha molta gent que callem i anem fent.

Jo Mateix ha dit...

No es el amor quien muere,
somos nosotros mismos.

Luis Cernuda

mossèn ha dit...

bufffffa ... menys mal ... ja m'havieu espantat !!! ... salut

Alex ha dit...

Aquí el que falla és la bici sobre el parquet...ALGÚ REBRÀ!

comparteix amb...