Salta al contingut principal

Alguna cosa falla, però no ets tu

Certament, fallen les societats que creen monstres que només es preocupen de les piles de la pinta nova que s'acaben de comprar i que no els funciona! I que no saben ni que no va a piles, però ja estan a punt de trucar al servei d'assistència tècnica de vés a saber on!

Falla el "papà, mamà, vull això" i al cap de cinc minuts, ja ho tenen. Falla la disciplina i la manca d'educació. Falla el respecte mútuu i el saber que el respecte a un mateix és molt més de tenir sempre el que es vol, de tenir la butxaca plena de diners, d'anar a última moda. Fallen els programes de televisió que ens mostren les deixalles d'un món decadent, i que la nostra societat aplaudeix donant-los les millors audiències.

Alguna cosa falla, però no ets tu, que intentes donar el millor de tu mateixa a una colla de maniquís adolescents. Que intentes ensenyar-los que la dansa és una manera de veure el món i d'expressar-se. Que intentes donar-los un moment de fugida de les seves tristes vides de tenir-ho tot fet i anar ben empolainades.

No ets tu que falles, quan allò que fas és capaç d'entusiasmar a un altre grup de noies, que esperen amb deliri la teva arribada, per aprendre i superar-se a elles mateixes.

Comentaris

dErsu_ ha dit…
Si fa no fa, doncs, falla el de sempre.
Ferdinand ha dit…
Fallem tots, no ens enganyem. Cada 15 segons moren nens per falta d'aigua, cada 10 segons per el SIDA, o cada 30 per la fam o cada x segons, minuts a tot estirar, moren nens, nenes, dones, homes per multitud de guerres que desconeixem, i que els països del primer món els venen les armes amb les quals es maten entre ells... I saber-ho reconeixer està molt bé, es un primer pas, però ja està? ens quedem de braços plegat?
Carme Rosanas ha dit…
Potser si que en alguna cosa fallem tots, però no es pot comparar... la mínima responsabilitat d'uns i la enorme d'uns altres. Jo també crec que alguna cosa falla, però no ets tu.

Per cert, Carme, som veïnes d'escala, de l'escala G, de les Històries veïnals. Començo jo. Uff!
rosa ha dit…
si un de sol no falla,fallen les masses.
Anònim ha dit…
Sempre tenim la sensació d'anar contracorrent. La decadència és molt més sorollosa. Però és això només: soroll. L'esperança sempre es cou rere el silenci. I hi ha molta gent que callem i anem fent.
No es el amor quien muere,
somos nosotros mismos.

Luis Cernuda
mossèn ha dit…
bufffffa ... menys mal ... ja m'havieu espantat !!! ... salut
Anònim ha dit…
Aquí el que falla és la bici sobre el parquet...ALGÚ REBRÀ!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...