02 de desembre 2007

D'esperances, expectatives i desil·lusions

expectatiu -iva
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’expectació.
2 1 f. [LC] Espera d’una cosa que hom té dret d’esperar. L’expectativa d’aquesta herència.


expectació
f. [LC] Espera d’una cosa que hom creu que està prop d’esdevenir-se. Hi havia una gran expectació per l’arribada dels astronautes a la Lluna.



Fa temps la Carme Rosanas, de Col·lecció de Moments, parlava sobre "L'esperança, el fracàs i Edison", sobre les esperances convertides en desil·lusions. Les seves paraules em van fer pensar. Sempre havia cregut que mai no es podia perdre l'esperança, i de sobte em van confrontar amb una altra idea que em va trastocar dolçament.

Aquest matí recordava les seves paraules. I la gran veritat que em van transmetre. De sobte, era com veure-ho més clar. Com si la lluna, que ja s'amagava, em dibuixés el rastre d'un dels grans secrets de la comunicació humana i del nostre comportament. M'he deixat portar per les paraules d'un llibre que no vaig poder evitar comprar ('Conversaciones con Max', de Ferran Ramon-Cortés), que sabia que em faria reflexionar sobre les converses del dia a dia, que m'emocionaria i m'ajudaria en aquest futur que tot d'una se'm planteja.

Les decepcions. Les decepcions que sorgeixen a causa de les esperances o expectatives que havíem pintat en els nostres actes, esperant un resultat, el fruit d'una flor que no arriba a veure la llum del dia. Quina estranya tendència tenim a crear-nos expectatives tots solets? A volcar les esperances sobre amics i companys?

*

Moltes vegades les esperances que tenim sobre els altres (amics, família, companys de feina) són una arma de doble fil. Si l'expectativa es compleix, somriurem. Però si no, arribarà l'amarg regust del fracàs, de la desil·lusió, del desengany, de sentir-se ferit i traïcionat, de posar en dubte l'altra persona, de...

Hem d'aprendre a no esperar que les persones que ens envolten facin el que nosaltres creiem que és correcte. L'expectativa la genero jo sola, sota els meus paràmetres, des del punt de vista del que crec que està bé o malament, des de la meva esperança de. Però som diferents, tant diferents!, els meus valors, els meus criteris, la meva manera de fer, potser no té res a veure amb la teva. I si espero que ballis seguint els meus passos, seguint el ritme de la meva cançò... Potser no en sabràs, t'entrebancaràs i cauràs, potser ni tant sols saps ballar.

I em sentiré tant decepcionada quan et vegi al terra. I tu ni tant sols en tindràs la culpa, senzillament no eres capaç de seguir el ritme de la meva cançó. I arribarà la desil·lusió, el desengany, el sentiment del fracàs. I tot per què?

*

Ja ho diuen ja que cada dia s'apren alguna cosa nova. Oi? Doncs jo, aquesta nit, me n'aniré a dormir amb una lliçò per aprendre: viure sense expectatives sobre els altres. Que com bé diu la Carme Rosanas a la 'Carta oberta a Caterina': "Aleshores, sense esperança… tot allò que nosaltres fem prepara el futur que volem i tot allò que rebem de l’altre és com un regal totalment inesperat."

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Carme, quina il·lusió veure tant ben interpretades les paraules que vaig escriure! Per què, a vegades, anar contra l'esperança i les expectatives queda molt malament. Però acceptar la gent tal com són, els amics, els companys de feina, la família i anar sembrant perquè la reació sigui com creiem que ha de ser... a mi m'ha donat resultats excel·lents... Encara que sigui després de 2000 bombetes que no funcionen, al final trobes la que funciona! I qui diu bombetes, diu formes de diàleg, formes de relació, maneres de fer i de conviure. Un petó ben gros, preciosa!

caterina ha dit...

És ben cert que les esperances i esperar massa dels demés i de les coses, de la vida en general, ens pot portar més mals de caps dels que podriem imaginar. Està bé tenir il·lusions i objectius, però sempre tocant de peus a terra i mirant de viure el dia a dia amb ganes, amb moltes ganes, encara que de vegades sigui difícil ;)

rosa ha dit...

si costa aceptar la gent tal com és..però és una eina que hem d'anar fent i treballant per aconseguir gaudir d'ells.
Tenir il.lusions t'obe al món.

Ignacio ha dit...

uis! m'assembla que jo sóc dels que sempre s'entrebanquen, dels que són incapaços de ballar...

tant de bo em trobi molta gent que pensi com tu, que m'estimi tal com sóc sense esperar gaire més que el mateix per part meva! -i n'hi ha ;D- per un cop el somni és realitat

Gulchenruz ha dit...

Sempre ho he sabut jo, que tal com dius s'ha de "viure sense expectatives sobre els altres". Ets més feliç, alemnys jo sí!

comparteix amb...