Salta al contingut principal

Colors

Groc

Colors dels arbres

Verds

Meravelles

Comentaris

Anònim ha dit…
M'encanten els colors de la tardor !! Maques les fotos.
Sergi ha dit…
Quines fotos més fantàstiques! Són teves? Aquesta gamma de colors de tardor m'encanta.
Anònim ha dit…
precioses...

m'encanta el color dels arbres a la tardor
Anònim ha dit…
No hi ha barreja de colors més increïble que la que tinta la tardor. Ho dic malgrat que altres èpoques de l'any tinguen una fama immerescuda...
Caterina Cortès ha dit…
Unes fotos precioses i un clar exemple dels colors de la tardor als arbres. Realment meravelloses. S'ha de dir que també ets una gran fotògrafa ;)
robelfu ha dit…
compartimos gustos. conec poques coses tan maques com els colors de la tardor.
Un enllaç preciós una abraçada
rosa ha dit…
m'encanta la tardor i els seus color i poder trepitjar les fulles caigudes dels arbres..el seu so....
el taronja ,el verd,el marró,el vermell i també la fresqueta.
Ferdinand ha dit…
http://dellibres.bloc.cat/
Mikel ha dit…
a mi m´agrada mes la primavera que la tardor.
iruNa ha dit…
mmmm.... que bonic!!! és brutal veure com de mica en mica van canviant els colors de certs arbres!!!
molt maques les fotos!
Anònim ha dit…
La que mira al cel és simplement pura llibertat...fantàstica!
-- ha dit…
que bocanada de oxígeno, aún apareciendo pequeñas, son inmensamente grandes!
Albert_stk ha dit…
En un dia de tardor que no faci gaire fred res millor que una passejada pel bosc.
Jesús M. Tibau ha dit…
Què bonics són els arbres! M'encanta fotografiar-los tot i que, ho reconec, sóc un desastre per als seus noms. Però els gaudeixo igual.
Carme Rosanas ha dit…
Preciosos colors i molt maques les fotos!

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...