Salta al contingut principal

Word stress

No ho he pogut evitar... He llegit aquesta combinació i he començat a veure tot de paraules estressades que intentaven sortir, davant dels maltractaments que han de sofrir per persones que, com ara jo, encara ni les dominen.

I jo ben convençuda amb les paraules estressades, que sense adonar-me'n ho he dit en veu altra, i la professora-companya de feina em mira i no pot evitar somriure, potser s'imaginava com jo totes les paraules corrents amunt i avall, ara a un costat i ara a l'altra, sense poder evitar caure esgotades...

Doncs no. Resulta que no han caigut davant la seva fatiga i el seu defalliment. S'han quedat allà ben quietes i només una línia fina ha aparegut sota una de les seves síl·labes, indicant allò que havíem d'aprendre avui, a la primera classe d'anglès del curs. La síl·laba tònica (seria aquesta la traducció correcta?), la veritat és que m'agradava més imaginar-me-les estressades, què voleu que us digui.

Un somni més que ha esdevingut un projecte real... Les setmanes seran més llargues, però jo i les meves paraules estressades ens ho passarem d'allò més bé!

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
M'encanta la idea de les paraules estressades! Com m'agrada sempre trobar doble sentit a les paraules, i molt més si el doble sentit és sentit de l'humor.

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...