02 d’octubre 2007

La gran aventura de la comunicació

...

La comunicació, aquella gran aventura que és entendre's amb els altres, compartir informació i la visió que un té del món.

Però no escoltem, no llegim, no sentim, oblidem l'empatia i l'esforç necessari per entendre allò que l'altre pretén dir. Anem a la nostra, amb les nostres idees preconcebudes que tant ens agraden i amb aquella crítica afilada ja preparada, a punt de prémer el gallet i disparar la ira de la nostra sentència ja dictada...

Quantes vegades, si li haguéssim dedicat tant sols un minut, si haguéssim allunyat allò que pensàvem i haguéssim intentat escoltar, llegir, entendre (obviant les lectures i comprensions "en diagonal"), quantes vegades hauríem percebut el missatge que ens enviaven? Quant de temps ens haguéssim estalviat? Un temps d'or, la falta del qual ens fa oblidar, ben sovint, la importància de l'èxit de la comunicació.

(reflexions entorn les paraules, en un tren de rodalies, de camí a casa - primer d'octubre i del retorn a les 16:51h) (la font de la inspiració: sis o més correus interdepertamentals entre diferents protagonistes quan potser un de sol hagués estat suficient)

3 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El tren és u bon lloc d'observació i de reflexió. I tens raó. Jo molts cops m'he adonat que en els trens (i també en altres llocs) la gent no dialoga. Parla i calla però no escolta.

Carme

caterina ha dit...

Pens que saber escoltar per a la gent d'avui dia és una de les coses més difícils...

Carme Fortià ha dit...

Ja tens raó ja, Caterina, a vegades és pesat escoltar-nos a nosaltres mateixos, però m'agrada analitzar el que diuen, com ho diuen i hi ha tants malentesos per falta de comunicació que sap greu... Jo em passo el dia "escoltant" i parlant per telèfon, i la veritat és que no puc evitar deixar de sentir què em diuen de tant en quan... Llavors ve quan em sento malament i no sé com arreglar-ho, però vaja, coses de l'ofici!

comparteix amb...