14 d’octubre 2007

Una tarda càlida

Un diumenge de tardor càlida i tranquil·la. El petit, ja no tant petit, fa els deures al meu costat, el gran, no tant gran, aprofita que hem de fer alemany i fa una migdiada al sofà. Jo gaudeixo d'uns minuts tranquils, notant la calidesa dels raigs de sol sobre la meva pell, que atravessen el vidre de l'estudi.

Un silenci quotidià. Trencat només pels meus propis pensaments. Tancaria els ulls i m'adormiria abraçada per la seva escalfor...

L'escalfor dels rajos de sol

12 comentaris:

josepmanel ha dit...

Moment plaent, després de la tempesta, és clar. Jo he fet, pam dalt, pam baix, el mateix. La mateixa natura que em portà l'esglai ara em deixa la serenor amb els seus raigs de sol. Se'n penedeix?

zel ha dit...

Apa, deures, coi, que avui és diumenge, pobrics, no es fan deures els diumenges, ja veuràs pregunta-li al mossén (ara, que amb aquell ull vermell, no sé si estàrà del tot lúcid). Dormiu tots i demà serà un altre dia! Abraçades.

De la Petjada ha dit...

Doncs abraça't i dorm... que ningú t'ho prengui.

Carme Rosanas ha dit...

Un moment dolç, com un somni, però també és realitat.

Carme

albert_stk ha dit...

Jo aquest diumenge he gaudit de la calor del sol a la platja i del soroll del mar, envoltat de molt poca gent com a mi m'agrada.

mossèn ha dit...

aprofita-ho ... salut

Striper ha dit...

Dorm i somia que millor per una tarde com aquesta.

Henry The VIII ha dit...

Una becaineta en una tarda als peus del montseny... què més vols?

Salutacions

Carme Fortià ha dit...

a tots Doncs finalment, després d'estar amb el petit (moments que hem de robar als diumenges zel ) i de fer les classes d'alemany, m'he estirat al sofà i he fet una petita bacaineta... però em faltava la seva escalfor...

No sé si se'n penedeix o no, josep manel , però ahir, veient les notícies, vaig pensar en tots vosaltres!

caterina ha dit...

Un petit gran moment familiar, càlid... Una petita gran felicitat.

Anònim ha dit...

Qué sensación más bonita:)Me encanta como escribes, un besote!!!!

Ursu

David Montilla ha dit...

Un dels grans invents, la migdiada, i més si el sofà es ben còmode. Ara et toca a tu, petita... el gran que dormia.

comparteix amb...