Salta al contingut principal

Una tarda càlida

Un diumenge de tardor càlida i tranquil·la. El petit, ja no tant petit, fa els deures al meu costat, el gran, no tant gran, aprofita que hem de fer alemany i fa una migdiada al sofà. Jo gaudeixo d'uns minuts tranquils, notant la calidesa dels raigs de sol sobre la meva pell, que atravessen el vidre de l'estudi.

Un silenci quotidià. Trencat només pels meus propis pensaments. Tancaria els ulls i m'adormiria abraçada per la seva escalfor...

L'escalfor dels rajos de sol

Labels:

Comentaris

Anònim ha dit…
Moment plaent, després de la tempesta, és clar. Jo he fet, pam dalt, pam baix, el mateix. La mateixa natura que em portà l'esglai ara em deixa la serenor amb els seus raigs de sol. Se'n penedeix?
14 d’octubre del 2007, a les 16:45
zel ha dit…
Apa, deures, coi, que avui és diumenge, pobrics, no es fan deures els diumenges, ja veuràs pregunta-li al mossén (ara, que amb aquell ull vermell, no sé si estàrà del tot lúcid). Dormiu tots i demà serà un altre dia! Abraçades.
14 d’octubre del 2007, a les 17:22
Petjada ha dit…
Doncs abraça't i dorm... que ningú t'ho prengui.
14 d’octubre del 2007, a les 18:48
Carme Rosanas ha dit…
Un moment dolç, com un somni, però també és realitat.

Carme
14 d’octubre del 2007, a les 18:59
Anònim ha dit…
Jo aquest diumenge he gaudit de la calor del sol a la platja i del soroll del mar, envoltat de molt poca gent com a mi m'agrada.
14 d’octubre del 2007, a les 19:12
mossèn ha dit…
aprofita-ho ... salut
14 d’octubre del 2007, a les 19:21
Striper ha dit…
Dorm i somia que millor per una tarde com aquesta.
14 d’octubre del 2007, a les 19:28
Henry The VIII ha dit…
Una becaineta en una tarda als peus del montseny... què més vols?

Salutacions
14 d’octubre del 2007, a les 19:32
Carme Fortià ha dit…
a tots Doncs finalment, després d'estar amb el petit (moments que hem de robar als diumenges zel ) i de fer les classes d'alemany, m'he estirat al sofà i he fet una petita bacaineta... però em faltava la seva escalfor...

No sé si se'n penedeix o no, josep manel , però ahir, veient les notícies, vaig pensar en tots vosaltres!
14 d’octubre del 2007, a les 20:27
Anònim ha dit…
Un petit gran moment familiar, càlid... Una petita gran felicitat.
14 d’octubre del 2007, a les 21:08
Anònim ha dit…
Qué sensación más bonita:)Me encanta como escribes, un besote!!!!

Ursu
14 d’octubre del 2007, a les 23:29
Anònim ha dit…
Un dels grans invents, la migdiada, i més si el sofà es ben còmode. Ara et toca a tu, petita... el gran que dormia.
15 d’octubre del 2007, a les 15:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »