16 d’octubre 2007

Es busca un curs d'absentisme laboral

Es busca. Treballadora del sector administratiu de 26 anys busca curs subvencionat sobre l'anomenat absentisme laboral. Del sector d'oficines i despatxos busca aprendre les tècniques per poder complir les espectatives dels seus caps i poder justificar d'aquesta manera una disminució del 35% del seu sou després d'una operació, així com els tres primers dies de baixa, d'angoixa en un hospital, que ni tant sols cobrarà. També s'accepten professors particulars. No és necessari diploma. Pràctiques incloses.

Tot comença en una conversa inicial d'aquelles casuals, topades als lavabos:

- Escolta'm, ara que et veig, tinc una pregunta per tu. Quan es cobra quan s'està de baixa?

- Els tres primers dies no es cobren.

- Però ni que tinguis la baixa mèdica, ni per operació?

- No.

- Ja és legal això?

- Desgraciadament si.

(Em començo a quedar blanca com la llum esmorteïda dels fluorescents)

- I després? (M'atreveixo a preguntar, fent-me la valenta)

- Els primers 15 dies cobres un 65% del sou...

(com? espera espera, no segueixis, que em sembla que de l'ensurt se'm torna a obrir la cicatriu... Doctor doctor! Torni'm vostè l'apèndix que això surt massa car!)

- ... i a partir del setzè ara no recordo si...

- Però això és "tothom"?

(Problemes de tenir dos convenis diferents en una mateixa feina per desenvolupar tasques similars)

- No...

- Els altres sí que cobren el 100% i els primers tres dies, no? Em sembla injust, la veritat. No s'hi pot fer res? No s'hauria de lluitar una mica? Apretar, parlar-ne... Jo m'afegeixo a les veus del comitè, el que faci falta!

- Si ja ho fem, no creguis. Sempre treiem el mateix tema. Però direcció ens posa els números sobre la taula, es tanquen en banda parlant d'una nova professió d'absentisme laboral, i amb aquells números...

- És a dir, com sempre, paguem justos per pecadors, no? Doncs potser que em busqui algun curset perquè m'ensenyi aquesta nova professió que diuen. Perquè posats a no cobrar, a que em redueixin el sou d'una manera tant brutal, com a mínim que sigui amb raó.

6 comentaris:

Alex ha dit...

El que t'escriu, al seu antic treball es quedava PER QUE VOLIA a vegades al migdia, a l'hora de dinar a avançar coses meves...
Un bon dia vaig decidir anar a casa a dinar. La meva sorpresa va ser la bronca que em vaig guanyar per no ser al treball un migdia que em necessitaven!
Ara, és el meu antic treball.

caterina ha dit...

Mare meva! De vegades en segons què, pareix que vivim en un país tercermundista i lluny d'una democràcia.
Parlant amb la gent me n'adono de la gran quantitat de problemes que tenen a la feina. Per sort, i de moment, jo em sento molt afortunada de la meva. Ens deixen molta llibertat, temps per anar a berenar, ens han regalat dies lliures... Un luxe. Però s'hauria de fer alguna cosa amb aquest tipus d'empresa que jo pens, que si no tenen els treballadors contents (el que és primordial) estan destinants a fracasar.

Ferran Genis Traveria ha dit...

Si noia, es el que hi ha, i d'això en diuen democràcia. Però tothom ha de treballar perquè de rics n'hi ha ben pocs, i com que hi ha demanda, escanyen.
Uffff, tinc mal de cap només de pensar en treballar. Tornaré més tard.

Carquniyol ha dit...

No només paguen justos per pecadors, és que a més els de dalt han de fer tot el que poden per a treure'ns més rendiment. O com es faran rics sinó ?

Boira ha dit...

És molt trist com funciona tot aquest tema! Si algú et contesta a l'anunci avisa'm, jo m'hi apunto.

Petons.

mossèn ha dit...

les converses als "excusados" són d'un altre món ... salut

comparteix amb...