09 d’octubre 2007

Una de les bessones ha fugit!

Ella és única. Ens endolça els dies amb els seus somriures i amb els ninos que ens deixa al davant, i que ens fan somriure i somiar.

Una des bessones ha fugit!

Senzillament alces la vista i te'ls trobes allà, et saluden donant-te el bon dia, i t'arrenquen una rialla entre trucada i trucada, entre compra i venta o saldos enrogits i negres com la nit.

I l'altre dia les vaig veure a elles dues, i no vaig poder evitar en pensar amb en Gatot, parlant dels seus petits gatets... Com li deia a la Cirereta, m'agrada endur-me els blocaires a la butxaca, sempre presents, sempre allà, fent-te somiar quan la realitat es torna grisa i avorrida... Sort que de lluny, en aquestes hores de feina, encara puc veure el Tibidabo, i recordar una nena que el va conèixer quan ja era gran.

7 comentaris:

Alex ha dit...

Uiiii, els gats. Vaig tenir jo una gateta que amb aquella mirada que només tenen els gats, i les seves maneres de fer de peluix necessitat de caloreta, et porten per camins que un no troba ni als mapes...

Carquinyol ha dit...

mentre hagi fugit rai... el problema es si l'ha emportat la bruixa avorrida !!! ;)

rosa ha dit...

hola jo sóc una bessona de la meva germana bessona.
m'agrada el que escrius, ara que jo de moment no he fugit.

No Somos Petruccis ha dit...

se hace raro no ver a las 3 jajajaja

por cierto, muy bueno la entrada de les frases :)

Laia ha dit...

Apa si la que ha marxat és la golafre, no? :P

Tens sort de tenir una vista del Tibidabo mentre treballes!

mossèn ha dit...

n'estava farta ??? ... ben fet !!! ... salut

una lingüista elitista ha dit...

L'Anna és la de blau, la Teresa la de rosa i l'Helena la de verd... era així??? Ara no ho sé!!

comparteix amb...