Una de les bessones ha fugit!

Ella és única. Ens endolça els dies amb els seus somriures i amb els ninos que ens deixa al davant, i que ens fan somriure i somiar.

Senzillament alces la vista i te'ls trobes allà, et saluden donant-te el bon dia, i t'arrenquen una rialla entre trucada i trucada, entre compra i venta o saldos enrogits i negres com la nit.

I l'altre dia les vaig veure a elles dues, i no vaig poder evitar en pensar amb en Gatot, parlant dels seus petits gatets... Com li deia a la Cirereta, m'agrada endur-me els blocaires a la butxaca, sempre presents, sempre allà, fent-te somiar quan la realitat es torna grisa i avorrida... Sort que de lluny, en aquestes hores de feina, encara puc veure el Tibidabo, i recordar una nena que el va conèixer quan ja era gran.