Però certament són excuses. Com les de la Renfe, aquesta gran amiga meva. Avui tots aquells que feu servir els transports públics sabreu a què em refereixo. Estic cansada, toca treballar de sol a sol, millor dit de lluna a lluna (començo que encara no clareja i acabo amb la lluna que ja tapen els núvols de pluja), i després de dotze llargues hores em decideixo anar a passeig de Gràcia i agafar el tren. Casa... casa... Quina llàstima que estigui tant lluny, però anant bé encara podré sopar, escriure alguna cosa i dormir, que en dotze hores he de tornar estar conectada a aquell ordinador per seguir.
Però ja se sap que quan agafes la Renfe no saps quan arribaràs a destí. Si ja ho diu ma germana ja, m'hagués hagut de quedar a Barcelona a casa seva i aprofitar les hores de son...
Què ha passat? Plou, ha plogut, amb això ja n'hi ha prou. Per un moment semblava que l'esperança creixia, ja que ens han fet pujar a tots a un Catalunya dient-nos que pararia a totes les estacions fins a Figueres... Però devia ser fins a la llavor d'una figuera de Sant Andreu Comptal, perquè a partir d'allà ja res de res. Després només para a Granollers i mitja hora després ens diuen que a una altra via hi ha el tren de Sant Celoni i que... Resultat, són les onze de la nit i acabo de sopar, m'he aixecat a dos quarts de sis, he treballat de vuit a vuit, i demà m'he d'aixecar a les cinc del matí, perquè hauré d'anar a Granollers i deixar el cotxe, per després tornar i conèixer els meus nous alumnes d'alemany, i ... Que llarga que se m'està fent la setmana!
Doncs res, això, que no sé si us va agradar la historieta d'ahir, la continuació ja la tinc al cap però em falta l'esma per posar-m'hi (se'm tanquen els ulls) i millor que continuï demà, quan arribi també a les deu quarts d'onze. Dissabte tornaré a ser persona, dissabte.
Avui us deixo, amb aquestes paraules i un text que vaig escriure fa uns dies, quan com avui, plovia.
Però ja se sap que quan agafes la Renfe no saps quan arribaràs a destí. Si ja ho diu ma germana ja, m'hagués hagut de quedar a Barcelona a casa seva i aprofitar les hores de son...
Què ha passat? Plou, ha plogut, amb això ja n'hi ha prou. Per un moment semblava que l'esperança creixia, ja que ens han fet pujar a tots a un Catalunya dient-nos que pararia a totes les estacions fins a Figueres... Però devia ser fins a la llavor d'una figuera de Sant Andreu Comptal, perquè a partir d'allà ja res de res. Després només para a Granollers i mitja hora després ens diuen que a una altra via hi ha el tren de Sant Celoni i que... Resultat, són les onze de la nit i acabo de sopar, m'he aixecat a dos quarts de sis, he treballat de vuit a vuit, i demà m'he d'aixecar a les cinc del matí, perquè hauré d'anar a Granollers i deixar el cotxe, per després tornar i conèixer els meus nous alumnes d'alemany, i ... Que llarga que se m'està fent la setmana!
Doncs res, això, que no sé si us va agradar la historieta d'ahir, la continuació ja la tinc al cap però em falta l'esma per posar-m'hi (se'm tanquen els ulls) i millor que continuï demà, quan arribi també a les deu quarts d'onze. Dissabte tornaré a ser persona, dissabte.
Avui us deixo, amb aquestes paraules i un text que vaig escriure fa uns dies, quan com avui, plovia.
Comentaris
i eh que avui feia un sol impecable, calorific?
doncs res... una setmana més de la que hauras disfrutat!