06 d’octubre 2007

Tardor que arribes

T'acostes i m'empenys.

Senyals del camí

Em mostres els teus colors, els primers freds, les primeres senyals del camí. M'acostes a ell, al costat, mirant-lo, deixant que la seva visió m'embolcalli i em doni el calor que em manca.

Somric.

6 comentaris:

Laia ha dit...

Que maco! A mi m'encanta mirar per la finestra i veure que cada dia les fulles són un pèl més vermelloses, i com cauen a poc a poc... I després caminar per sobre una catifa de fulles que fa crec-crec és genial!

caterina ha dit...

La tardor sempre he trobat que té un aire romàntic, nostàlgic, agradable, melancòlic... Hi ha anys que m'agrada més que d'altres. Depén del meu estat d'ànim. Aquests any era d'aquests en que hi ha dies que t'entusiasma i d'altres no tant, ara que, de la manera en que se'ns ha presentat la tardor a Mallorca enguany... 0_0 doncs no sé què dir-te! jejeje ;D

XeXu ha dit...

Veig que aquests dies molts dieu coses maques de la tardor i les sensacions que us provoca, i no em cansaré de dir que és la meva estació preferida, no sabia que hi havia altres adeptes!

iruNa ha dit...

És maca la tardor... però més que fer-me somriure... a mi em desperta un cert sentiment de melancolia i tristesa... és una època de canvi, quan cauen les fulles dels arbres, es fa fosc més aviat...
Però sí, s'ha de reconèixer que la tonalitat dels colors que l'envolta és preciosa!

Montserrat ha dit...

Per mi la millor època de l'any... sense cap dubte

Carme Rosanas ha dit...

Jo pensava fer una de les meves "cròniques personals" sobre aquest cap de setmana i la tardor. La teva introducció em v a bé.

comparteix amb...