Salta al contingut principal

Stop

O ens parem, o ens faran parar. Però no deixaran passar a ningú, ni a uns ni als altres. Potser serà el cos qui et mostrarà la targeta vermella. Esperem que no et deixi fora de joc.

Ningú pot passar

Comentaris

Anònim ha dit…
Sentència dels vells: “El que para comença dues vegades”.
Anònim ha dit…
El problema és quan està verd !!! No vull ni pensar si passa algú extremadament indecís per allà !! ;)
Ferdinand ha dit…
Quin carrer dels molts i de quina ciutat de les moltes ciutats de Catalunya deu ser el de la fotografia?
Jo sóc el que passa pel pas de zebra, no em xafis, que jo no condueixo i estic deambulant part del dia.
iruNa ha dit…
Ostres, molt bona la foto... els dos semàfors en vermell! Hi ha moments a la vida que et veus obligat a aturar-te, sigui pel motiu que sigui, i sovint en contra de la nostra voluntat. Però hem de tenir paciència... que el semàfor sempre s'acaba posant verd (esperem que no s'espatlli!!)
Boira ha dit…
Quina foto més bona, no s'aclareixen ni ells, com volen que ens aclarim nosaltres? I nosaltres? Sabem quan hem de parar? Sabem quan hem de tirar endavant? No aniria malament tenir alguna senyal clara que ens guies en la nostra vida.
Putas y Princesas ha dit…
Tots necessitem límits! O ens els posem o ens els posen
rosa ha dit…
el primer que ho faci, potser gratarà el perill?
Carme Rosanas ha dit…
Si fos possible que jo pogués estar als dos costats em quedaria aturada als dos costats. Fins quan?
mossèn ha dit…
stop o pots ??? ... curiós, però cert !!! ... salut

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...