A vegades desitjaria perdre'm...
Perdre'm en paratges desèrtics, perdre'm en els meus somnis, en mi mateixa, perdre'm i no retornar sense haver recuperat aquella il·lusió i inocència que, a vegades, la vida ens roba...
Perdre'm en paratges desèrtics, perdre'm en els meus somnis, en mi mateixa, perdre'm i no retornar sense haver recuperat aquella il·lusió i inocència que, a vegades, la vida ens roba...
Comentaris
m'agradaria poder comentar-te més. Poder treure una cadira i seure a l'eixida amb tu. Compartint un cafè. Xerrant sense presa. I saber dir-te tot el que m'agraden els teus escrits.
Tots el sentiments i colors i músiques que ens regales...
Per que cap paraula és sobrera. Per que ens expliques coses que, almenys a mi, m'impacten i em fan rumiar.
Quin "rollo", oi?.
Moltes gràcies, de tot cor, per tot el que ens dones.
I per passar per casa i pel "balcó".
Amb el teu permís... un petonet dolç i petit, nina.
es preciosa
Gràcies, també
Carme
Des de aleshores mai més va voler tornar al món real.
M'ha agradat el teu blog, i tornaré.
voldria perdre'm agafada de la mà de l'amor...
i això de perdre'm en la natura, m'encanta!
Ens anirem veient!