Salta al contingut principal

pàgines en blanc en blanc



Records de temps passats. Cada cançó em transporta a altres moments, quan cantava tancada en aquella habitació interior, quan entrava a l'habitació de la meva germana gran, encenent la minicadena i escoltant aquelles veus amb qui vaig créixer i aprendre a somiar.

Cançons d'amor i guerra, cançons de pau i odi, cançons que potser encara no entenia i que amb el temps m'han anat captivant cada cop més, m'han omplert els ulls de llàgrimes en moments difícils, o m'han fet somriure en dies en què la melangia m'ha sorprès trucant a la porta de casa.

jo omplo pàgines en blanc en blanc pàgines en blanc amb el teu nom

Cada una de les paraules pren un significat diferent, s'impregna de diferents etapes de la meva vida, com una banda sonora que es repeteix als deu, als setze i als vint-i-quatre anys, quan lluny de tu omplia pàgines i pàgines en blanc amb el teu nom, per sentir-te més a prop, per fer del dolor de l'enyorança una cançó, unes paraules...



...amb el teu nom...
Labels:

Comentaris

Anònim ha dit…
Un gran grup el de Sau! Jo els vaig començar a escoltar massa tard perquè el boom del rock català em va agafar massa petita. Un gran cançó la de Perestroika i cantada per una gran veu, la del Carles Sabater ;D
2 d’octubre del 2007, a les 8:33
Carme Rosanas ha dit…
Les cançons tenen un poder especial, ens arriben endins endins talment com els somnis, somiadora.

carme
2 d’octubre del 2007, a les 9:34
Nosotras mismas ha dit…
Jo no tinc una cançó per a tot, però si que es veritat que en alguns fragments de la meva vida sona alguna melodia.

Petons
2 d’octubre del 2007, a les 9:35
Putas y Princesas ha dit…
És increible el poder de la música, et transporta a realitats pasades, va emergir la memòria. Moltes vegades és agradabe, d'altres fa mal.

Petons guapíssima
2 d’octubre del 2007, a les 19:43
mossèn ha dit…
les cançons ens acompanyen a tot arreu ... curiós, però cert !!! ... salut
2 d’octubre del 2007, a les 19:50
Anònim ha dit…
Increïble, per molt que passin els anys sau segueix posant-me la pell de gallina.
2 d’octubre del 2007, a les 20:07
iruNa ha dit…
És preciosa la cançó... i tens raó, cada melodia, cada lletra, ens acompanya durant diferents etapes de la nostra vida. però hi ha cançons que perduren en el temps, que sempre són allà, compartint cada instant, cada sentiment i sensació. Aquestes són les grans cançons!!!
una abraçada!!
2 d’octubre del 2007, a les 20:12
Ferdinand ha dit…
Bo el bloc, m'agrada! Passa pel meu, i mira si t'interessa: http://ferrangenis.blogspot.es
T'he trobat remanan el bloc d'un amic.
2 d’octubre del 2007, a les 20:30
Ferdinand ha dit…
Ineressant el bloc. Passa pel meu, potser t'interessa.
http://ferrangenis.blogspot.com
El teu el seguiré de prop.
2 d’octubre del 2007, a les 20:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...
7 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »
20 comentaris
Read more »