Salta al contingut principal

pàgines en blanc en blanc



Records de temps passats. Cada cançó em transporta a altres moments, quan cantava tancada en aquella habitació interior, quan entrava a l'habitació de la meva germana gran, encenent la minicadena i escoltant aquelles veus amb qui vaig créixer i aprendre a somiar.

Cançons d'amor i guerra, cançons de pau i odi, cançons que potser encara no entenia i que amb el temps m'han anat captivant cada cop més, m'han omplert els ulls de llàgrimes en moments difícils, o m'han fet somriure en dies en què la melangia m'ha sorprès trucant a la porta de casa.

jo omplo pàgines en blanc en blanc pàgines en blanc amb el teu nom

Cada una de les paraules pren un significat diferent, s'impregna de diferents etapes de la meva vida, com una banda sonora que es repeteix als deu, als setze i als vint-i-quatre anys, quan lluny de tu omplia pàgines i pàgines en blanc amb el teu nom, per sentir-te més a prop, per fer del dolor de l'enyorança una cançó, unes paraules...



...amb el teu nom...
Labels:

Comentaris

Anònim ha dit…
Un gran grup el de Sau! Jo els vaig començar a escoltar massa tard perquè el boom del rock català em va agafar massa petita. Un gran cançó la de Perestroika i cantada per una gran veu, la del Carles Sabater ;D
2 d’octubre del 2007, a les 8:33
Carme Rosanas ha dit…
Les cançons tenen un poder especial, ens arriben endins endins talment com els somnis, somiadora.

carme
2 d’octubre del 2007, a les 9:34
Nosotras mismas ha dit…
Jo no tinc una cançó per a tot, però si que es veritat que en alguns fragments de la meva vida sona alguna melodia.

Petons
2 d’octubre del 2007, a les 9:35
Putas y Princesas ha dit…
És increible el poder de la música, et transporta a realitats pasades, va emergir la memòria. Moltes vegades és agradabe, d'altres fa mal.

Petons guapíssima
2 d’octubre del 2007, a les 19:43
mossèn ha dit…
les cançons ens acompanyen a tot arreu ... curiós, però cert !!! ... salut
2 d’octubre del 2007, a les 19:50
Anònim ha dit…
Increïble, per molt que passin els anys sau segueix posant-me la pell de gallina.
2 d’octubre del 2007, a les 20:07
iruNa ha dit…
És preciosa la cançó... i tens raó, cada melodia, cada lletra, ens acompanya durant diferents etapes de la nostra vida. però hi ha cançons que perduren en el temps, que sempre són allà, compartint cada instant, cada sentiment i sensació. Aquestes són les grans cançons!!!
una abraçada!!
2 d’octubre del 2007, a les 20:12
Ferdinand ha dit…
Bo el bloc, m'agrada! Passa pel meu, i mira si t'interessa: http://ferrangenis.blogspot.es
T'he trobat remanan el bloc d'un amic.
2 d’octubre del 2007, a les 20:30
Ferdinand ha dit…
Ineressant el bloc. Passa pel meu, potser t'interessa.
http://ferrangenis.blogspot.com
El teu el seguiré de prop.
2 d’octubre del 2007, a les 20:36
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »