Empresonada...
A vegades em sento empresonada pel temps que llisca ràpidament entre els meus dits. Com quan era petita i m'aterria quedar-me sola dins l'escola, amb les portes tancades, ara m'aterra quedar-me tancada dins la presó de la rutina diària, sense trobar l'alè que a vegades ens falta per acabar la setmana i recuperar-nos a nosaltres mateixos.
Empresonada per un temps que fuig de mi.
A vegades em sento empresonada pel temps que llisca ràpidament entre els meus dits. Com quan era petita i m'aterria quedar-me sola dins l'escola, amb les portes tancades, ara m'aterra quedar-me tancada dins la presó de la rutina diària, sense trobar l'alè que a vegades ens falta per acabar la setmana i recuperar-nos a nosaltres mateixos.
Empresonada per un temps que fuig de mi.
Comentaris
Si tens una criatura recent nascuda o de pocs anys al teu costat, cada dia, aquesta sensació gairebé desapareix!
Un oncle molt content.
D'altra banda, una mica de rutina també ens agrada, ens fa sentir segurs i a casa.
Però és important anar assabrint cada bocí que la vida ens dóna, malgrat que n'és de difícil.
Lord Chesterfield
El dia més irremeiablement perdut és aquell en què no hem rigut.
quina ximpleria, eh? però... algunes vegades el temps s'adapta a nosaltres. Potser només ens cal mirar, enfocar, d'una altra manera.
Una mirada dolça... un somriure als ulls... i el temps es pot aturar per un instant!
petons i llepades contra-rutina!