Passa al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (5): "C" els “coms” de les nostres terres…

Primer de tot cal dir-vos que moltes gràcies! Realment en sabeu també de frases fetes i altres locucions... Algunes no les coneixia ni jo. Arabé, aquí teniu la següent escena de la "c" en forma de joc, per dir-ho d'alguna manera. Són molt faciletes i la gran majoria estan molt relacionades amb la nostra manera de veure l'animal en sí. Us hi animeu?

Escena VI: “C” com els animals, avui els toca a ells!

Em poden dir gegant, però no ho sóc, sovint em veuran jugar amb les orelles i la trompa… És ben cert el que dieu de mi. Sóc voluminós com …(1).

Corre, corre, has d’anar-hi ben ràpid i arribar-hi a temps. Avui el món necessita que sigui veloç com …(2).

Em varen dir que els plantaries cara, que tu tenies aquella gosadia necessària per enfrontar-s’hi, encara que potser estaven equivocats. No crec que siguis valent com … (3).
Més aviat, has fugit corrents, i has estat covard com … (4).

En diuen treballadores, però també diuen que pots ser dòcil i inofensiu com … (5).

Tu ets fidel o servil com … (6). No serveixes per plantar cara als caps, com pots creure que podràs representar el comitè i negociar amb els peixos grossos d’aquesta empresa? Te n’aniràs amb la cua entre cames, perquè no creus en nosaltres ni en la nostra força. I el pitjor és que després marxaràs, seràs tant esmunyedís com … (7) i no et sabrem trobar enlloc i ja haurem fet tard. Ens hauràs venut. Ja podrem dir adéu a les nostres millores i hola al sacrifici diari.

Vas tant brut com … (8), jo no sé que fas a l’escola, si potser aprens les taules de multiplicar o bé saltes i corres enmig del fang i de la porqueria. Digués una mare que no comprenia que els fills han de caure, han de jugar, s’han d’embrutar. La roba es podrà netejar, però l’experiència perduda de saltar amb botes d’aigua dins d’un bassal, ningú la podrà recuperar.

La veritat és que encara no ho entens, oi? Quantes vegades t’ho hauré d’explicar tot això? Ets tant ignorant i tant obtús com … (9). Només et fa falta que et creixin un xic més les orelles i comencis a fer aquells sorollets.
Som tant cruels a vegades els humans!

Sempre ho he dit de mi mateixa, estic boja com … (10).

I això sí, aquests que juguen a bàsquet solen ser alts com … (11). Com es deu veure el món des d’allà dalt?



Qui s'hi animi pot donar les respostes!

Comentaris

Ferdinand ha dit…
(10) ... com una cacatua? o era repepiejar com una cacatua. Bé, no tinc massa temps avui, passarém´s tard a intentar els altres.
Anònim ha dit…
Verge santa aqui hi surten tots els animalons del national geographic...
A ull... o sigui només fent memòria o deixant la ment en blanc a veure què en surt i pensant veritables animalades:

1. voluminós com un elefant

2. veloç com una daina

3. valent com el cavall de Sant Jordi o com un lleó

4. covard com una llebre

5. dòcil i inofensiu com una formiga

6. fidel com un gos

7. esmunyedís com una serp

8. brut com un porc

9. ignorant com un ase

10. boig com una cabra

11. alt com una girafa.

Bon pont!!

Vïctor Pàmies
[Raons que rimen]

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat