Passa al contingut principal

Frases i locucions d’aquesta terra on somio (3): "B" de babau

Escena IV

Es varen veure barba a barba. Un begut de galtes que l’havia ballat magra durant els últims anys, l’altre de ben segur que havia fet ballar l’aigua als ulls a la persona adequada, i la seva vida devia ser bufar i fer ampolles. Barba a barba i barrim barram, el polític de fortuna va començar a buidar el pap baix baixet… Va badar el cap a tots els seus enemics més potents, que ben bé en serien 10 de la vida pública, davant de la mirada esglaiada del begut de galtes, que anava anotant tots els secrets de la vida púbica catalana, bevent a galet del que estava escoltant. Finalment el polític li digué adéu barret en mà i se n’anà a bufar cullera a un dels rics restaurats de la ciutat.

El nostre prim amic es quedà barres a pit pel que estava a punt de fer, però per sort no es va beure l’enteniment. Ben mirat, seria millor deixar un article pel diari de l’endemà ben amanit, que explicaria les converses baix baixet d’alguns busca raons de la política del país.



barba a barba – cara a cara; begut de galtes – prim; ballar-la magra – passar privacions; ben segur – probablement; ballar l’aigua als ulls – afalagar, seduir; bufar i fer ampolles – ésser fàcil; barrim-barram – sense miraments; buidar el pap – revelar secrets; baix baixet – a cau d’orella; badar el cap a algú – ferir-lo greument; ben bé – almenys; beure a galet – creure-s’ho tot; barret en mà – amb cortesia; bufar cullera – menjar; barres a pit – avergonyit; beure’s l’enteniment – perdre la raó; ben mirat – considerant-ho bé; ben amanit – preparat; buscar raons - importunar

Comentaris

Sergi ha dit…
Com sempre, molt bé pel teu escrit i per promocionar la llengua, però algunes de les que has fet servir avui no les havia sentit mai, i són una mica exagerades.
Carme Rosanas ha dit…
Continuo trobant genials les teves escenes de frases fetes.

Carme
Carme Fortià ha dit…
Gràcies als dos, sempre s'intenta fer alguna cosa mínimament decent...

Xexu, jo n'havia sentit unes quantes d'aquestes, però com vaig dir, són "tretes de manual" i, la veritat, n'hi ha tantes que ni em sonen! Les que sí que havia sentit algun cop (potser són els aires de Girona! :op) son: barba a barba, begut de galets, ballar-la magra, ben seug, bufar i fer ampolles, buidar el pap, ben bé, beure a galet, barret en mà, beure's l'enteniment, ben mirat, ben amanit, busca raons... Les altres, certament em sonen, també, exagerades, però no descarto que sigui per la desconeixença!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat