Passa al contingut principal

Estic com una sopa

Estic com una sopa!

Paper de vidre al coll,
densa nuvolositat als pensaments,
un tap d'alzina surera que no em deixa respirar,
llavis com ganivets esmolats,

en definitiva, estic com una sopa.
El que no sé, és que té de comú una sopa amb el meu estat.

És diumenge, són les 08.46h del matí, la suor m'ha despertat, fa un dia preciós però sembla que el sol no em vulgui banyar amb la seva calor. El cap a punt d'esclatar, els ulls humits i les parpelles que semblen bosses que pesen i que tenen vida pròpia.
Veu alguna cosa calenta, pren-te un cocktail farmacèutic que et faci passar millor l'estona i torna a intentar dormir. Potser serà el sol qui et desperti amb suaus carícies, potser hauran marxat els núvols que m'enterboleixen la vista, potser un somni dolç em farà oblidar el fet que els refredats s'han de passar, i que no s'hi pot fer res més, i que...

Comentaris

mossèn ha dit…
doncs em ve de gust un plat de sopa ... salut
iruNa ha dit…
Vaja... sí que em sap greu noia!!!
Bé, ara el que toca és cuidar-se i posar-se boneta!!
M'ha agradat molt com has descrit el teu estat!! jeje...
i sí, tampoc acabo d'entendre la relació que hi ha entre la sopa i els costipats!! són frases fetes d'aquelles que tenen mil anys.. que ningú entén però que tothom segueix dient!! és ben curiós tot plegat!! jeje
una abraçada i que et milloris!!
Anònim ha dit…
Recorde els remeis d’eucaliptus que em feia prendre ma mare quan tenia un refredat d’eixos que t’entaponen el nas i et fan tossir fins que sembla que va a rebentar-te el crani. Jo amb el cap a sota de la tovallola, davant un tassó bullint i fumejant d’herbes, escaldant-me el rostre, desitjant eixir i prendre un glop d’aire fresc i ella, ma mare, obligant-me a mantenir-me a dintre d’aquella mena de sauna casolana. En fi, filla, que no siga res i salut!
estrip ha dit…
mentre no es refredi el plat, ni el cap. Però tot passa, els refredats també.
Petjada ha dit…
Jo estic igual! així que a cuidar-se s'ha dit!
Putas y Princesas ha dit…
S'ha de passar una vegadas l'any. Ànims!
Carme Rosanas ha dit…
Cuida't i deixa't cuidar que aquesta és la cara bona d'estar malaltona.

Carme
Laia ha dit…
Doncs cuida't recupera't aviat!

Mmm... galets! :P
cuidat maca... que ara comencen els virus i no et poden agafar desprevinguda!
mariona. ha dit…
ja ho té aixo la tardor... el viks vaporub va molt bé,t'ho dic jo que estic igual que tu..

i la resta com estas ?

un petó
(o dos)
Tals ha dit…
Mmmmmhh que bona una sopeta de galets!
Dona, jo l única relació que hi veig és que quan estàs encostipada tens moltes ganes d'una sopa calenteta, no? que et milloris aviat, maca ^^
Anònim ha dit…
Espero que et recuperis força aviat,

salut, mai millor dit.
Anònim ha dit…
Espero que et recuperis aviat

Salut, mai millor dit.
Anònim ha dit…
Afortunadament jo no estic pas com tu, però a mi aquest vespre una sopa m'ha caigut d'allò més bé !!
Anònim ha dit…
Recupera't aviat i cuida't!
Besades ;)
Ferdinand ha dit…
Recupera't aviat! Pensa que si et "mediques" durarà 7 dies, i si no ho fas et durarà 1 setmana. Però ho pots provar amb llet amb mel, ben calenta (això no te'l curarà, però et farà sentir millor). Pot semblar una tonteria, però jo des de que en prenc no estic mai constipat, ni tinc el grip. Cada dia et beus un actimel, sí, un d'aquells que anucien per la tele contra la flora intestinal... però ajuda les teves defences. Jo fa 3 o 4 anys que cada dia en bec i de moment estic fort com un roure (bé, dintre dels roures potser no el més robust).
En fi, quin rollo que tinc avui! Cuida't molt, millora't i una abraçada ben forta.
Això d'estar com una sopa, es deu referit al fet que la sopa està mullada. En castellà existeix l'expressió "ensopado", que vol dir "mojado". Quan t'encostipes, sues, el nas raja... vaja la comparació és lletja però sembla adequada.

No sé si hi ha una altra explicació més científica, però sovint és difícil trobar l'origen que ha donat sentit a una frase feta i que a més ha fet fortuna i ha perviscut.

Felicitacions pel blog i cuida't!

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Carme Fortià ha dit…
Avui hem fet bondat i els meus virus i jo ens hem quedat a casa... Encara que a la feina no sé si els farà molta gràcia, a mi la veritat és que tampoc... Això d'estar malalta o a casa comença a ser massa habitual en el darrer mes. Per reis demanaré un cos nou! Que tingui molts anys de garantia!

Gràcies pels ànims a tots, que això sí, els moments que m'he pogut asseure davant del portàtil, m'heu fet somriure. I de sopes n'he menjades un munt, espereu que ara arribarà el meu somiador preferit amb unes bosses per fer un caldo d'aquells que s'enyoren quan fa calor!

I espero no haver encomanat a ningú! I als que encara patiu dels maleïst símptomes (com jo que encara no me'n desfaig), milloreu-vos!!!

Demà ja aniré a treballar, o sigui que tornem amb la segona setmana després de l'operació, a veure si aquesta acaba millor!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat