Passa al contingut principal

Estic com una sopa

Estic com una sopa!

Paper de vidre al coll,
densa nuvolositat als pensaments,
un tap d'alzina surera que no em deixa respirar,
llavis com ganivets esmolats,

en definitiva, estic com una sopa.
El que no sé, és que té de comú una sopa amb el meu estat.

És diumenge, són les 08.46h del matí, la suor m'ha despertat, fa un dia preciós però sembla que el sol no em vulgui banyar amb la seva calor. El cap a punt d'esclatar, els ulls humits i les parpelles que semblen bosses que pesen i que tenen vida pròpia.
Veu alguna cosa calenta, pren-te un cocktail farmacèutic que et faci passar millor l'estona i torna a intentar dormir. Potser serà el sol qui et desperti amb suaus carícies, potser hauran marxat els núvols que m'enterboleixen la vista, potser un somni dolç em farà oblidar el fet que els refredats s'han de passar, i que no s'hi pot fer res més, i que...

Comentaris

mossèn ha dit…
doncs em ve de gust un plat de sopa ... salut
iruNa ha dit…
Vaja... sí que em sap greu noia!!!
Bé, ara el que toca és cuidar-se i posar-se boneta!!
M'ha agradat molt com has descrit el teu estat!! jeje...
i sí, tampoc acabo d'entendre la relació que hi ha entre la sopa i els costipats!! són frases fetes d'aquelles que tenen mil anys.. que ningú entén però que tothom segueix dient!! és ben curiós tot plegat!! jeje
una abraçada i que et milloris!!
Anònim ha dit…
Recorde els remeis d’eucaliptus que em feia prendre ma mare quan tenia un refredat d’eixos que t’entaponen el nas i et fan tossir fins que sembla que va a rebentar-te el crani. Jo amb el cap a sota de la tovallola, davant un tassó bullint i fumejant d’herbes, escaldant-me el rostre, desitjant eixir i prendre un glop d’aire fresc i ella, ma mare, obligant-me a mantenir-me a dintre d’aquella mena de sauna casolana. En fi, filla, que no siga res i salut!
estrip ha dit…
mentre no es refredi el plat, ni el cap. Però tot passa, els refredats també.
Petjada ha dit…
Jo estic igual! així que a cuidar-se s'ha dit!
Putas y Princesas ha dit…
S'ha de passar una vegadas l'any. Ànims!
Carme Rosanas ha dit…
Cuida't i deixa't cuidar que aquesta és la cara bona d'estar malaltona.

Carme
Laia ha dit…
Doncs cuida't recupera't aviat!

Mmm... galets! :P
cuidat maca... que ara comencen els virus i no et poden agafar desprevinguda!
mariona. ha dit…
ja ho té aixo la tardor... el viks vaporub va molt bé,t'ho dic jo que estic igual que tu..

i la resta com estas ?

un petó
(o dos)
Tals ha dit…
Mmmmmhh que bona una sopeta de galets!
Dona, jo l única relació que hi veig és que quan estàs encostipada tens moltes ganes d'una sopa calenteta, no? que et milloris aviat, maca ^^
Anònim ha dit…
Espero que et recuperis força aviat,

salut, mai millor dit.
Anònim ha dit…
Espero que et recuperis aviat

Salut, mai millor dit.
Anònim ha dit…
Afortunadament jo no estic pas com tu, però a mi aquest vespre una sopa m'ha caigut d'allò més bé !!
Anònim ha dit…
Recupera't aviat i cuida't!
Besades ;)
Ferdinand ha dit…
Recupera't aviat! Pensa que si et "mediques" durarà 7 dies, i si no ho fas et durarà 1 setmana. Però ho pots provar amb llet amb mel, ben calenta (això no te'l curarà, però et farà sentir millor). Pot semblar una tonteria, però jo des de que en prenc no estic mai constipat, ni tinc el grip. Cada dia et beus un actimel, sí, un d'aquells que anucien per la tele contra la flora intestinal... però ajuda les teves defences. Jo fa 3 o 4 anys que cada dia en bec i de moment estic fort com un roure (bé, dintre dels roures potser no el més robust).
En fi, quin rollo que tinc avui! Cuida't molt, millora't i una abraçada ben forta.
Això d'estar com una sopa, es deu referit al fet que la sopa està mullada. En castellà existeix l'expressió "ensopado", que vol dir "mojado". Quan t'encostipes, sues, el nas raja... vaja la comparació és lletja però sembla adequada.

No sé si hi ha una altra explicació més científica, però sovint és difícil trobar l'origen que ha donat sentit a una frase feta i que a més ha fet fortuna i ha perviscut.

Felicitacions pel blog i cuida't!

Víctor Pàmies
[Raons que rimen]
Carme Fortià ha dit…
Avui hem fet bondat i els meus virus i jo ens hem quedat a casa... Encara que a la feina no sé si els farà molta gràcia, a mi la veritat és que tampoc... Això d'estar malalta o a casa comença a ser massa habitual en el darrer mes. Per reis demanaré un cos nou! Que tingui molts anys de garantia!

Gràcies pels ànims a tots, que això sí, els moments que m'he pogut asseure davant del portàtil, m'heu fet somriure. I de sopes n'he menjades un munt, espereu que ara arribarà el meu somiador preferit amb unes bosses per fer un caldo d'aquells que s'enyoren quan fa calor!

I espero no haver encomanat a ningú! I als que encara patiu dels maleïst símptomes (com jo que encara no me'n desfaig), milloreu-vos!!!

Demà ja aniré a treballar, o sigui que tornem amb la segona setmana després de l'operació, a veure si aquesta acaba millor!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

Les joguines de l'avi

Ahir a la nit el petit de la casa em va sorprendre amb una de les seves infinites preguntes... - Mama, amb què jugava el teu pare? El meu pare, el seu avi Carles, aquell que no va arribar mai a conèixer i que només pot imaginar-se'l a través dels meus records o de les fotografies que algunes vegades arriben a les nostres mans. Aquell avi de qui se'n parla poc, deixant el passat al passat, com si els temps viscuts ens fessin nosa o no tinguéssim mai temps de recordar-los. I de sobte una pregunta innocent que torna a fer un pare present, i busco imaginar-lo, intento buscar en les històries que mai ens va relatar quines eren les seves joguines preferides, amb què s'entretenia quan el temps de la postguerra li deixava ser un nen. Però no ho sé. La meva germana em diu que mai ens va explicar aquestes coses, i jo li responc que mai les vam preguntar. La sensació de no conèixer el passat de la meva família em dol, una sensació vella, coneguda, que retorna xiuxiuejant-me qu