Coneixent blocs de les nostres terres i participant en jocs literaris inoblidables!

La veritat és que la iniciativa d'en Jesús M. Tibau i el Club de Lectura de Tortosa sempre m'ha semblat molt encertada, i més d'un cop m'he quedat a mitges, sense acabar de participar en els seus jocs literaris!

I ara que finalment m'he tirat a la piscina, he acabat coneixent nous somiadors de diferents terres de parla catalana, que com nosaltres, fan d'aquest espai ciberespacial, una mena de calaix de sastre on gaudir del temps i de les paraules.

Bé, us recomano participar en els diferents jocs literaris de Tens un racó dalt del món, i sobretot en el 25è joc (es podrà fer fins el 6 de novembre)!

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…

Moltes gràcies, maca, per participar del meu joc i fer-ne difusió. Espero que continuis jugant més d'un cop.

14 d’octubre del 2007, a les 11:40

Anònim ha dit…

Gràcies per a fer difusió dels jocs. Si hi jugues que tenguis molta sort! (jo sóc molt dolenta per aquestes coses jeje) ;D

14 d’octubre del 2007, a les 13:37

Montserrat ha dit…

Gràcies per la difusió. ja he participat... de fet no era massa complicat... ja m'agradaria que em toques el premi i poder anar un cap de setmana per aquells entorns.

14 d’octubre del 2007, a les 23:11

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...

entre somnis i realitats

Cercar en aquest blog