Passa al contingut principal

Un dia gris


Hi ha dies en que ens resulta difícil trobar la llum del dia. Tot és gris.
Però fins i tot en la grisor s'hi pot amagar la bellesa, no?

Comentaris

Putas y Princesas ha dit…
Amb aquesta imatge segur...
Potser la bellesa no depengui tant del color com dels ulls que tingui al davant.
rosa ha dit…
malgrat el dia sigui gris i pesi com el plom ..pot haver-hi bellesa..tot depèn amb qui estiguis i com tinguis l'ànima....
Pot aixeca´-se el dia més soleiat i rialler i una persona veura-hi un mal dia.....
un petó bonica
Carme Rosanas ha dit…
Sí, la bellesa s'amaga en qualsevol color. La teva foto n'és una mostra. I Jo mateix té raó, depèn de com t'ho miris.
Anònim ha dit…
Podem pensar que el dia és gris perquè ha agafat l’estètica de les pel•lícules antigues, clàssiques, imprescindibles i toca viure les coses amb una altra intensitat, encetar noves amistats mentre ens allunyem de la càmera i la boira s’esfilagarsa al nostre pas...
robelfu ha dit…
Un dia gris, no té per qué ser sempre trist. Jo record amb un afecte especial i amb molta, molta nostàlgia que, quan era nena i, la meva àvia encara vivia, en els dies de tempesta, ens sentábamos en el porxo a veure caure l'aiguat. Comptàvem els segons des del llamp al tro...

Era emocionant.

Això en la meva vida, moltes vegades ha estat com una metàfora i, davant les coses negatives, he pogut trobar ànim per superar-les.
un petonas
Queralbs ha dit…
Idò jo també pens que la bellesa depèn de com t'ho miris. I, encara que soni a tòpic, la bellesa és a l'interior de cadascú.

Salut i sort!
Caterina Cortès ha dit…
Sí, fins i tot en un dia gris es pot trobar la bellesa. Tot depén del color com sabem mirar les coses ;)

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.