Salta al contingut principal

Paraules que fan pensar


"En la solitud hi ha la nostra grandesa;
en la societat, però, hi ha la nostra eficàcia"
A. Palacio Valdés

En un món en què l'eficàcia i l'eficència es valoren tant (o no), caldria recordar en més d'una ocasió que aquesta societat som tots, que totes les mans són necessàries, totes les veus són imprescindibles, que si ens oblidem del significat de treballar en equip el vaixell farà aigües...
Labels:

Comentaris

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit…
Sí senyora. És un clàssic, però no està de més recordar-ho: "En este mundo, país, sociedad... cabemos todos o no cabe ni dios!"
8 de gener del 2008, a les 21:04
Anònim ha dit…
Sempre ésd necessari repetir aquestes coses. Smbla que no les acvabem d'aprendre mai.
8 de gener del 2008, a les 23:34
RY ha dit…
Però cal saber bé el rumb cap on es vol remar no sigui que la barca acabi fent cercles sobre si mateixa.
9 de gener del 2008, a les 0:29
RY ha dit…
Ahir volia deixar-te això que no trobava:

http://www.youtube.com/watch?v=LU8DDYz68kM
9 de gener del 2008, a les 8:12
Albert_stk ha dit…
La tecnologia i la solitud van de bracet. La societat actual valora el individualisme.
He pensat en tu per fer un mem de música i estats d'ànim.
9 de gener del 2008, a les 11:59
Anònim ha dit…
té tota la raó aquesta frase...
9 de gener del 2008, a les 21:15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »