Salta al contingut principal

Paraules que fan pensar


"En la solitud hi ha la nostra grandesa;
en la societat, però, hi ha la nostra eficàcia"
A. Palacio Valdés

En un món en què l'eficàcia i l'eficència es valoren tant (o no), caldria recordar en més d'una ocasió que aquesta societat som tots, que totes les mans són necessàries, totes les veus són imprescindibles, que si ens oblidem del significat de treballar en equip el vaixell farà aigües...
Labels:

Comentaris

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit…
Sí senyora. És un clàssic, però no està de més recordar-ho: "En este mundo, país, sociedad... cabemos todos o no cabe ni dios!"
8 de gener del 2008, a les 21:04
Anònim ha dit…
Sempre ésd necessari repetir aquestes coses. Smbla que no les acvabem d'aprendre mai.
8 de gener del 2008, a les 23:34
RY ha dit…
Però cal saber bé el rumb cap on es vol remar no sigui que la barca acabi fent cercles sobre si mateixa.
9 de gener del 2008, a les 0:29
RY ha dit…
Ahir volia deixar-te això que no trobava:

http://www.youtube.com/watch?v=LU8DDYz68kM
9 de gener del 2008, a les 8:12
Albert_stk ha dit…
La tecnologia i la solitud van de bracet. La societat actual valora el individualisme.
He pensat en tu per fer un mem de música i estats d'ànim.
9 de gener del 2008, a les 11:59
Anònim ha dit…
té tota la raó aquesta frase...
9 de gener del 2008, a les 21:15
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El nostre llibre

Fa quasi sis anys que vam començar a escriure la nostra història. Fa cinc anys que passàvem el nostre primer Sant Jordi junts, en la que ja era la nostra llar. Vam començar a crear la nostra pròpia història, on els contes de fades hi tenen cabuda, on els somnis poden ser realitat, on els somriures il·luminen els nostres dies. Aquest és el millor llibre que et puc reglar: la nostra vida, el nostre amor. Primer foren nits robades a l'estiu, a les obligacions casolanes; després vingueren les nits romàntiques en llocs inoblidables, on començàvem a construir els nostres castells; tot seguit de la intimitat d'una llar, els projectes d'una vida en comú, els somnis fets realitats. La nosta història, el nostre llibre. Vull seguir omplint les seves pàgines en blanc amb tu al costat: passejades durant un capvespre, converses davant el caliu del foc, mirades robades, somriures brindats, viatges compartits, caminar per la pròpia vida agafats de la mà... Feliç Sant Jordi!...
7 comentaris
Read more »

Tempesta

Seguia caminant amb aquelles raquetes improvitzades. La tempesta que acabava de caure havia arribat per sorpresa i ho havia deixat tot recobert d'una neu flonja. S'havia fet tard, la boira li enterbolia la vista i la nit començava a deixar-se veure en un horitzó proper. El sentit de l'orientació el guiava muntanya amunt. Si intentava tornar a la seva casa de poble, la lluna li cauria a sobre i els perills del bosc hibernat l'assatgerien per totes bandes. Així que decidí dirigir-se al refugi on aquell mateix matí havia portat les reserves de llenya seca i queviures. Va xiular lleugerament i amb molt de compte - no volia provocar una esllevissada amb els seus sons - esperant sentir les carícies de la Naïs de tornada. Era llesta ella, molt llesta, sabia que no havia de cridar estant a la muntanya. Patia, potser s'havia quedat mig enfonsada amb els seus peuets, potser... De sobte la sentí al costat, nerviosa, plena d'un neguit estrany. Mossegant-lo lleugerament de l...
16 comentaris
Read more »
20 comentaris
Read more »