07 de gener 2008

Les veus de la nit

S'havia despertat ben entrada la nit. Els ulls ben oberts i la son escapant-se per sota els llençols. Notava el càlid respirar de la persona a qui estimava al seu costat, però ni el lleuger vaivé del seu pit podia retornar-li els somnis fugissers.

S'aixecà i sortí a fora, alguna cosa l'havia encantat i ella caminava cautiva cap al darrere de la casa, embolcallada pel silenci de la nit.

S'assegué als peus de l'ametller despullat que ansiava posar-se els seus vestits més bonics i anunciar així l'arribada de la primavera, però encara no havia arribat el seu temps.

Escoltava el silenci de la nit i les seves veus. Un gat en zel que buscava una amant entre les ombres, l'òliva que s'amagava entre les branques del bosc, el vent que, juganer, feia córrer algunes fulles seques, la màgia de la nit que cantava als seus enamorats, la il·lusió d'un núvol petit que intentava tapar una lluna plena majestuosa, el caure d'una estrella fugaç que cridava per l'adrenalina de l'emoció, els seus propis batecs que la feien sentir viva, una porta que s'obria, unes passes rere seu, un t'estimo a cau d'orella.

Eren les veus de la nit.

7 comentaris:

Malka ha dit...

M'encanta!Ho llegeixo i penso en casa teva i en lo a gust que hi vaig estar. El millor de les vacances de nadal a Catalunya. un petonàaaaaaaaaas!

Mikel ha dit...

molt maco!

robelfu ha dit...

precios, quina pau.
Salutacions.

SHADOW ha dit...

El millor de la nit: la veu xiuxiuejant T'estimo, a cau d'orella. M'agrada molt el teu relat, em fa somiar amb temps passats... Enyorança.
Una abraçada

Carme R ha dit...

La nits té moltes veus diferents i m'agrda com les expliques.

rosa ha dit...

preciós...si pares l'orella sempre sents les veus de la nits només cal saber-les escoltar i interpretar

josepmanel ha dit...

Escoltar la nit, sempre farcida de suggerents sorollets. I un t’estimo a cau d’orella... Això ho hauré de provar.

comparteix amb...