A mesura que pujava les escales i veia la porta de casa seva, se sentia intrigat per una mena de paper doblegat que havien deixat penjat al pom.
"Ningú no pot anar molt de temps disfressat" (Séneca)
Certament, algun desconegut que el coneixia massa bé sabia que els seus últims actes no el pertenyien, que aquell no era el seu rostre, que tard o d'hora arribaria el moment en que totes les coses estarien al seu lloc i la seva màscara cauria al terra, deixant al descobert la seva veritable mirada a tot el públic.
8 comentaris:
Aquest en Séneca sabia el que es deia. No ens podem fer passar per qui no som. si ho fem, tard o d'hora algú se n'adonarà. A alguns se'ns nota de seguida...
a mi a veces se me cae el disfraz al suelo, pero no me apetece ser yo misma en determinados momentos, tampoco es plan de ir siempre con la verdad por delante... se pueden arrastrar muchos palos por metro cuadrado....
uf duia temps sense llegir-te princesa. ara q torno a la serenitat, ara q no tinc tant merder al cap, et llegiré per pensar en el q dius i en el q sents. petons i bon any nou
La cita de Séneca és ben certa, per sort per a tots.
Es poden disfressar les angoixes el temps justet per no encomanar-les, per exemple. Una abraçada ben forta.
Sempre he pensat que el pitjor que pot passar a una persona és haver-se d'amagar darrera d'una màscara. M'agrada la gent que va de cares.
Una abraçada
tens raó o té raó ningú pot anar molt de temps disfressat..la màscara cau quan meunys t'ho esperes..
A vegades ja ens aniria bé a tots trobar-nos missatges adequats als poms de les portes. Com que això no passa, els trobem als blogs. No coneixia aquesta cita de Séneca. Té raó.
Publica un comentari a l'entrada