22 de gener 2008

Vaixells

Tant li feia un port com un altre, estava acostumat a viatjar a la deriva, sense necessitat de prendre decisions massa importants. Aigües amunt i aigües avall, creuant mars i retornant al punt d'origen, la seva vida havia seguit la direcció del vent.

Era feliç sempre que sentís l'onatge ben a prop, la brisa marina acaronant-lo, la sal al cos. No s'imaginava lluny de la mar, separat del seu vaixell. Mariner d'aigua salada que havia nascut entre les aigües i moriria entre el vaivé de les ones.

Però tenia el cap ben clar i sabia viure els perills de la seva professió. Recordava el que la seva mare li havia dit de ben menut:

Bona cosa és que el vaixell tingui dues àncores.
Pindar

comparteix amb...