22 de gener 2008

Un dia gris


Hi ha dies en que ens resulta difícil trobar la llum del dia. Tot és gris.
Però fins i tot en la grisor s'hi pot amagar la bellesa, no?

8 comentaris:

Putas y Princesas ha dit...

Amb aquesta imatge segur...

Jo Mateix ha dit...

Potser la bellesa no depengui tant del color com dels ulls que tingui al davant.

rosa ha dit...

malgrat el dia sigui gris i pesi com el plom ..pot haver-hi bellesa..tot depèn amb qui estiguis i com tinguis l'ànima....
Pot aixeca´-se el dia més soleiat i rialler i una persona veura-hi un mal dia.....
un petó bonica

Carme ha dit...

Sí, la bellesa s'amaga en qualsevol color. La teva foto n'és una mostra. I Jo mateix té raó, depèn de com t'ho miris.

josepmanel ha dit...

Podem pensar que el dia és gris perquè ha agafat l’estètica de les pel•lícules antigues, clàssiques, imprescindibles i toca viure les coses amb una altra intensitat, encetar noves amistats mentre ens allunyem de la càmera i la boira s’esfilagarsa al nostre pas...

robelfu ha dit...

Un dia gris, no té per qué ser sempre trist. Jo record amb un afecte especial i amb molta, molta nostàlgia que, quan era nena i, la meva àvia encara vivia, en els dies de tempesta, ens sentábamos en el porxo a veure caure l'aiguat. Comptàvem els segons des del llamp al tro...

Era emocionant.

Això en la meva vida, moltes vegades ha estat com una metàfora i, davant les coses negatives, he pogut trobar ànim per superar-les.
un petonas

Queralbs ha dit...

Idò jo també pens que la bellesa depèn de com t'ho miris. I, encara que soni a tòpic, la bellesa és a l'interior de cadascú.

Salut i sort!

Caterina ha dit...

Sí, fins i tot en un dia gris es pot trobar la bellesa. Tot depén del color com sabem mirar les coses ;)

comparteix amb...