Salta al contingut principal

Un dia gris


Hi ha dies en que ens resulta difícil trobar la llum del dia. Tot és gris.
Però fins i tot en la grisor s'hi pot amagar la bellesa, no?

Comentaris

Putas y Princesas ha dit…
Amb aquesta imatge segur...
Potser la bellesa no depengui tant del color com dels ulls que tingui al davant.
rosa ha dit…
malgrat el dia sigui gris i pesi com el plom ..pot haver-hi bellesa..tot depèn amb qui estiguis i com tinguis l'ànima....
Pot aixeca´-se el dia més soleiat i rialler i una persona veura-hi un mal dia.....
un petó bonica
Carme Rosanas ha dit…
Sí, la bellesa s'amaga en qualsevol color. La teva foto n'és una mostra. I Jo mateix té raó, depèn de com t'ho miris.
Anònim ha dit…
Podem pensar que el dia és gris perquè ha agafat l’estètica de les pel•lícules antigues, clàssiques, imprescindibles i toca viure les coses amb una altra intensitat, encetar noves amistats mentre ens allunyem de la càmera i la boira s’esfilagarsa al nostre pas...
robelfu ha dit…
Un dia gris, no té per qué ser sempre trist. Jo record amb un afecte especial i amb molta, molta nostàlgia que, quan era nena i, la meva àvia encara vivia, en els dies de tempesta, ens sentábamos en el porxo a veure caure l'aiguat. Comptàvem els segons des del llamp al tro...

Era emocionant.

Això en la meva vida, moltes vegades ha estat com una metàfora i, davant les coses negatives, he pogut trobar ànim per superar-les.
un petonas
Queralbs ha dit…
Idò jo també pens que la bellesa depèn de com t'ho miris. I, encara que soni a tòpic, la bellesa és a l'interior de cadascú.

Salut i sort!
Caterina Cortès ha dit…
Sí, fins i tot en un dia gris es pot trobar la bellesa. Tot depén del color com sabem mirar les coses ;)

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...