29 de gener 2008

Son

Hi ha dies en què em quedaria a casa dormint. La relació amb el meu estimat company de somnis, es veu tallada a socarrel cada matí quan sona el despertador. He d'abandonar-lo, intentant deixar que els tentacles de la son no em retenguin captiva al llit. Llevar-me i començar una nova rutina, que potser avui tornarà a ser diferent. Somriure a la lluna al sortir de casa, saludar el sol que veuré entre les finestres de l'oficina, oblidar els somnis que encara havien d'arribar.

6 comentaris:

mossèn ha dit...

cert, tanquem la llum de nou ... salut

Caterina ha dit...

Llevar-se al matí i el so del despertador, ofensiu, que sembla que et cridi, potser sigui un dels pitjors moments del dia, o al manco dels més mandrosos. Sort en tenim dels caps de setmana. Segurament per això, per ser només dos dies els que podem aprofitar, sigui un moment del dia que quan el podem gaudir amb calma el valorem més.
Besets!

XeXu ha dit...

Si que et lleves d'hora. Bé, no sé què dic, si ja ho sabia. Però tot i llevar-me força després que tu, la sensació és la mateixa. No m'aixecaria, sobretot si estic ben acompanyat...

didac ha dit...

pues algun dia prueba de no levantarte !!
asi te sentiras mal y acabaras levantandote jiji
a kuidarse
muak

Malka ha dit...

Bon dia Princesa!Fa tants dies que penso en trucar-te! Després et llegeixo per aquí i és com si anés seguint el teu dia a dia sense ser-hi. O faig coses i penso: què en diria la Carme d'això. En moments necessito aquell cafè que ens debem com l'aire que respiro. Però almenys, les paraules, encara que no dedicades la una a l'altra, ens mantenen en contacte.T'enyoruuuuu.....Muakas!Ara sí que et puc robar aquella frase tan característica teva de: des de terres del nord.

robelfu ha dit...

AI!!! Li tinc fòbia al so del despertador!!! ÉS EL SO MÉS FEO DEL MUNDO!!!
Fa uns anys quan estava estudiant, passava per una casa i escoltava el so del despertador d'algú d'allà... I EM POSAVA TERRIBLEMENT MALAMENT, ENCARA QUE JA ESTAVA AIXECADA!!!
un peto

comparteix amb...