19 de gener 2008

Hi havia una vegada un aneguet groc

Records difusos que es desdibuixen en una memòria enfosquida pel temps. A la llunyania entreveu un carrer fosc, al costat de les vies del tren i d'un hort mig abandonat, una llum tènue, una veu familiar i una figura desconeguda que s'alçava arrossegant un carro de dues rodes vell i brut.

Una mirada innocent se n'anà directament cap al cadell que seguia aquella mena de rodamón i cap a un ànec groc, petit i eixerit, que anava descobrint coses noves a cada passa.

El seu pare i aquell altre home vestit amb drapts vells i d'un perfum a clavegueram parlaven, semblava com si es coneguessin. La nena jugava amb el gos i l'aneguet, corrent amunt i avall, fent viure la nit amb les seves rialles.

El rodamón, que feia ben poc que havia sortit de la presó i que més que una vida lo seu era una sèrie de successos desgraciats, va guaitar la il·lusió de la petita i va aportar amb el seu granet de sorra a la felicitat que desbordava aquell vespre. Aquell petit ànec va conèixer una vida nova, entre el pati i el safareig de casa seva, remullant-se i corrent amunt i avall, sentint la veu d'una nena que només esperava sortir de l'escola per veure el seu nou amic.



5 comentaris:

Malka ha dit...

m'encanta

Malka ha dit...

m'encanta

josepmanel ha dit...

Sembla ser un bonic record, no?

Carme R ha dit...

Sí que sembla un record, però el dubte de si és un record, real, un relat inventat del tot o bé un record un xic manipulat literàriament, és un dubte que m'agrada de mantenir, i m'adono que en el fons tampoc té cap importància.

Carme R ha dit...

Sí que sembla un record, però el dubte de si és un record, real, un relat inventat del tot o bé un record un xic manipulat literàriament, és un dubte que m'agrada de mantenir, i m'adono que en el fons tampoc té cap importància.

comparteix amb...