Passa al contingut principal

Despertars especials


Recordo aquells dies especials en que ma mare estava a casa als matins i ens preparava una bona tassa de xocolata desfeta per esmorzar. El dia que tocava la grossa hi havia sobre la taula uns quants croissanets petits i bons, molt bons! I si no sempre teníem les nostres delicioses torrades de pa de pagès per sucar amb la xocolata calenta i espessa... Eren dies especials (la mare no sempre estava a casa un matí de diumenge), d'aquells que sempre recordaré amb un somriure d'orella a orella. La nena més feliç que es podia trobar s'asseia davant la seva tassa i gaudia embrutant-se llavis, boca i cara d'una dolçor inoblidable.

I aquest havia de ser un matí especial. On la il·lusió d'aquella nena que un dia vaig ser i que segueix somiant desperta es transmeti a un any nou, entre amics i família, enmig de l'aroma del cacau, la llet, els croissanets i les torrades de pa. Una bona manera de dir bon dia al nou any i a les cares adormides que baixen les escales sentint la olor del que es cou al foc.

I als que no hagueu pogut compartir l'esmorzar amb nosaltres, a aquells que encara estigueu dormint, o treballant, o davant de l'ordinador, o jugant amb els més petits, o gaudint del sol que ens somriu, o... A tots vosaltres, molt bon any 2008!

Ja heu demanat un desig?

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Molt bon començament d'any! No n'hi pot haver cap de millor que la xocolata desfeta.
Laia ha dit…
Ooooh!! Si al primer paràgraf ja em poses la paraula xocolata... és que em perdo i no puc continuar! mentida... sempre continuo llegint per saber com acaba!! és una de les meves debilitats... I aquest any encara n'he pres poques vegades! Doncs apa, ja sé què menjaré demà per esmorzar :D
Que tinguis un feliç 2008 ple de somriures i xocolata (desfeta, negra, amb llet, en rajola... com vulguis!!)!!
Montserrat ha dit…
Un dolç i felic Any. una abraçada
Unknown ha dit…
Nosaltres la xocolata la mengem el dia de Reis... mmm!, quant l'espero! Feliç i dolç any nou!
Mikel ha dit…
aixo de la xocolata desfesta els diumenges no es pot perdre!!
Abi ha dit…
nyam, jo també en vull de xocolata, amb una bona ensaïmada!!!
SHADOW ha dit…
Que tinguis un any ple de moments tan dolços com la xocolata. Una abraçada
Caterina Cortès ha dit…
Feliç any nou Carme! Desitjos, desitjos... Espero que es compleixi algun. Un any dóna per molt, no creus? Espero seguir llegint-te tot el 2008 i més! ;)
Anònim ha dit…
Me n'alegro molt d'haver vist el teu somriure d'orella a orella, encara que ja no t'embrutis la cara de xocolata ;-)

Gràcies per l'esmorzar a tú i al David... i en Joel!

j.m.

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Posa un gos a la teva vida, que les pors paguen els riures!

Les anècdotes de les pors més sentides omplen avui les pantalles. És el dia de desfogar-se posant llum als temors més profunds que tenen un final inesperat. Una reunió de traspàs d'informació laboral que acaba sent un punt de trobada necessari. La Júlia, dins la seva aparença de ferma seguretat, serietat, independència i autoestima, de cop desconnecta lleugerament d'una llarga i afable explicació (irònicament parlant) i una ombra altera la seva mirada. Crec que estic a punt de ser testimoni auricular d'un assassinat,  xiuxiueja, les parets de paper de fumar em transmeten la impaciència de dos familiars que semblen enemics jurats. Al principi pensava que potser els havien entrat a robar, però amb els dies de viure aquí, he vist que no, que ells són els lladres de la tranquil·litat i el bon viure del veïnat, escampant als quatre vents les seves penes i matant-se a través dels ganivets afilats d'un llenguatge ben bé vulgar, per dir-ho d'alguna manera. La Gabriela entra

L'ancià

Durant dos mesos seguí la mateixa ruta. L'hàbit l'alliberava de les pors interiors que cada albada la perseguien com monstres afamats, preparats per devorar-la a ella i a totes les seves il·lusions i esperances de futur.  A les sis i dinous minuts entrava en un tren a mig omplir, a la segona porta del primer vagó. Seia en aquelles butaques grises de plàstic dur, a contramarxa, al costat de la finestra i a prop d'un grup de dones que parlaven massa alegrament per no haver-se fet ni de dia. Treia de la seva bossa els cascs manllevats de la seva ex-parella i començava a escoltar la llista de reproducció de Dark City. Tancava els ulls i l'eco exasperant de les veus de les quatre dones es difuminava amb un tecno lúgubre que donava continuïtat als malsons de la nit. Trenta-vuit minuts després el tren començava a buidar-se i tots els humans semblaven estar a punt de batre's en duel per veure qui seria el primer en baixar del vell i brut vagó. Ella esperava dos minuts i cat