Salta al contingut principal

Viatges (agost del 2001)

Segurament avui comença el meu gran viatge, una nova vida, un nou sentir.
Una passejada, un esmorzar (un bon esmorzar ric en sucre i en calories!) i plans de futur.

Ja falta poc. Demà agafaré un autobús que em portarà a terres llunyanes, a terres on el vent del nord em murmurarà paraules a l'orella, on el silenci vindrà acompanyat de tot de coses noves per descobrir, que m'esperaran a cada cantonada perquè jo em pari i les pugui admirar, i les acabi sentint com un record tan profund que me'n portaré un tros que sempre més viurà amb mi. I cada nit de lluna plena miraré el cel i veuré una guspira del que és la meva vida, del que estic fent amb la meva vida, de tot el camí caminat i de totes les dresseres per on encara he de passar.

Una vida per davant, una vida que comença avui i que pot començar qualsevol dia de l'any, que pot créixer amb cada sortida de sol i morir amb cada suspir de la lluna.

Barcelona, 06 d'agost del 2001

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...