15 de novembre 2007

Fulles

Una de les coses que més li agradava de la tardor era contemplar com queien les fulles. Lentament, amb el va i ve juganer del vent, mogudes pels cicles de la vida, escapant del fred.

Una de les coses que més li agradava fer quan era petita, era córrer sobre una catifa de fulles. Córrer i sentir com reien sota el seu peu, al sentir el pessigolleix de les seves passes. Agafar-les amb les mans i llençar-les a l'aire, veient-les caure i somrient quan li acaronaven les galtes envermellides pel fred que s'acostava.

Catifes de fulles omplen els camins de la tardor

17 comentaris:

caterina ha dit...

És molt agradable el soroll a fulles, durant la tardor, quan les trepitjem mentre anem caminant. El coloret que agafen els boscos, anunciant, com molt bé dius, el fred de l'hivern que s'apropa...
La foto és fantàstica. Molt maca.
Besades! ;)

Carquinyol ha dit...

A mi també m'agrada molt veure els paisatges amb aquestes estores de fulles !!

rosa ha dit...

quina foto més maca.a mi també m'agrada la tardor i sobretot trepitjar les fulles seques.

Carme R ha dit...

La tardor sempre porta sensacions noves. Potser retrobades, però semblen noves.
Els peus coberts per les fulles i caminar, ara trepitjant, ara arrossegant fulles, buscant els diferents sons que fan els peus.

Patry ha dit...

que ganas de tirarse a las hojas... deben estar mulliditas... deben crujir al paso... que bueeeeeeeeeeno...!!!

iruNa ha dit...

...i fer un piló gegant i llençar-s'hi al damunt??
...i perdre's entre la multitud de fulles i fulles que fan de llit tovet?
Les fulles són genials...

Ferran Genis Traveria ha dit...

Revolcar-mi per sobre! Hi ha fulles i fulles, però totes tenen els seu grau de magnífic.
El meu bloc hi ha un post.... no, és lleig recomanar-se, però quan les coses et surten especialment bé bé que ho hass de dir oi? potser tu no el trobes magnífic, però jo sí.
(ah, avui, 15-11-07)

caterina ha dit...

Carme! Et passo un Meme que m'ha passat la Carme Rosanas. És força interessant i he pensat que, per el teu tipus de bloc, et podria interessar. Agafa's si vols. L'elecció és lliure ;)
Salutacions!

Putas y Princesas ha dit...

A mi no m'agrada veure com les fulles cauen... em posa trsita. No sé.
Avui és el cumple de l'Eva!!!! Feliciteu-la

Núria ha dit...

La sensació de sentir-se envoltat i acabar enfonsant-se en una muntanya de fulles és inigualable.

loucomballa ha dit...

Hola Carme i veïns.

Potser que ja tu hagin preguntat mes d'una vega, però deixem preguntar-te ¿D'on es la afoto de la capçalera del blog?.

Salutacions

robelfu ha dit...

M'agrada trepitjar les fulles seques, quedar-me estones al costat d'una estufa , la sopa, caminar sota la pluja "ben abrigadeta i amb paraigues."
que maca es la tardor.

Jesús M. Tibau ha dit...

Ja veus que és unànime això: a tots ens agrada trepitjar les fulles seques. Si ens agraden coses tan senzilles, com és que de vegades ens compliquem tant la vida?

Marina ha dit...

Totalment d'acord amb en Tibau! La vida és plena de coses meravellosament senzilles que omplen! I les fulles caigudes ho són, per exemple...

Neftalí Basoalto ha dit...

Casualidad?: "Debe ser el frío perezoso de este otoño
que aún no descolgó las hojas sobre mis venas"

josepmanel ha dit...

Jo sóc del parer que la natura ens ofereix els seus millors colors a la tardor. I és cert, trepitjar, remenar amb els peus l’estora de fulles caigudes (que fa un sorollet paregut a la remor del mar, no?) te la seua cosa. En tot cas és més saludable que ficar els peus en els bassals.

Carme Fortià ha dit...

Deu ser el color de la tardor, o el crepitar de les fulles... Però és ben agradable veure com la gran majoria de nosaltres ens podríem topar retrobant la infància i gaudint d'una tarda de diumenge entre les fulles d'un bosc tardorenc!

Per cert, loucomballa , la fotografia de la capçalera és del desert d'aigua de Tuníssia. És de l'hivern de fa un parell d'anys (o tres! com passa el temps!)

comparteix amb...