14 de novembre 2007

Tic tac

Tic tac
Tic tac
Tic tac

El temps passa com un engranatge que avança i fa girar les nostres vides.

Però un dia va decidir parar-se. I tu et vas amagar rere una ombra, per no sortir-ne mai més. I a ell el vas destinar a un calaix oblidat, perquè s'omplís de pols i ningú el trobés, de manera que ningú et pogués alliberar del segon en que vares decidir convertir-te en silenci.

I ara, aquella nena curiosa l'ha trobat. I se'l mira, sense saber com fer girar les seves manetes. Plora, les llàgrimes li enterboleixen la vista. T'hi veu reflexat, sense saber com ni perquè. I no sap si tornar a sentir el tic tac de les seves agulles serà com fer que el teu amagatall esdevingui pols.

Tic tac
Tic tac

Somrient i recordant-te el torna a desar, embolicat dins el mateix mocador que encara recorda el teu tacte, en el mateix calaix. Un dia tornarà i se l'endurà, per guardar-lo al seu calaix i sentir-te més a prop.

Psssstttt... no pateixis, no trencarà el teu silenci i resguardarà el teu secret. Et deixarà lliure dins el teu segon, quan li somrigueres per últim cop, amagat rere l'ombra d'aquell plataner.

7 comentaris:

Ferran Genis Traveria ha dit...

Tic tac, tic tac, tic, tac... el temps passa, passa sempre encara que un rellotge no el marqui, per bé o per mal passa, per mi aort que ha passat aquesta nit i miraculosament internet ha ressorgit de les cendres, ja em funciona!!
Perdona'm, havia de treure per algun lloc la meva apagada internauta, que ha durat des de les 6 de la tarda d'avui fins ara, miraculosament. Inconvenients de viure el camp.
Petó!

robelfu ha dit...

el teu rellotge vell em parla del temps..." Bonica frase! I és que amb aquesta vida que portem ,li donem molta importància al temps, sinó, si visquesim mes tranquils, crec que importaria poc i res, sol seria un tic i per aquí un tac...
una abraçada

rosa ha dit...

sempre anem agafats d'una manera o una altre de la mà del temps o del rellotge que és el que realment ens marca les pautes.

Putas y Princesas ha dit...

Em fa por el temps...

Ferran Genis Traveria ha dit...

"La vida es més llarga del que un creu". Roberto Bolaño, escriptor Xilè.

iruNa ha dit...

Que bonic... aquest escrit podria lligar perfectament amb la temàtica del meu blog!! M'ha agradat molt, de veritat. És íntim, tendre, subtil, nostàlgic i suggerent. El tEmps és quelcom tant incert i tant desconegut per l'home... que ens hem aferrat a controlar-lo i encasillar-lo a través dels rellotges, però realment... què és el temps??

Ferran Genis Traveria ha dit...

Etapa de la vida en que et creus menjar el món i ser inmortal:
-> Adloecència.
Etapa de la vida en que el món se't ha menjat a tu i ets mortal:
-> Quan deixes de ser adolecent.
Això es el temps, diria jo, quan comences a veue les coses diferents es senyal inequivoc que ha passat el temps.

comparteix amb...