26 de novembre 2007

Espectadors

Espectadors d'un escenari buit que resten a l'espectativa de veure quins seran els actors del proper acte.

Contempladors de la vida que corre davant seu, intentant observar els més ínfims detalls, analitzant tots els objectes i éssers que conformen aquesta obra, perdent-se les petites alegries dels perquès desconeguts.

Espectadors sense rostre que abandonen el seu seient, deixant lloc a les noves generacions per poder veure la mateixa funció.

Fantasmes sense somriures, mirades sense il·lusions. Contemplar els secrets de la vida els ha dut a la trista desesperació de no haver-la viscut.

Quan els turistes marxen...

7 comentaris:

josepmanel ha dit...

Hi ha molta gent espectant, és veritat. Caldria que més d'un agafés protagonisme d'una vegada. I cal que, aquest comentari, tothom se l'agafe com una bona directa.

rosa ha dit...

Som espectadors que a voltes la vida ens don papers i a voltes ens pren papers...

Albert_stk ha dit...

Ens estem acostumant a ser simples espectadors. Sense prendre partit per res i deixant fer a polítics i capitalistes corruptes.

robelfu ha dit...

El món és ple d'espectadors, i la vida segueix igual, sense canvis. Mentre uns quants realment fan coses que transcendeixen i que poden ajudar a altres, milers i milers de persones l'únic que fan és mirar.
un peto

Gulchenruz ha dit...

"Pa i circ" proclamava l'emperador amb el braç alçat que algú ara el tractaria de feixista, "pa i circ"... per el meu poble, distraieu-me'l i alimenteu-me'l així no es posarà amb coses de política i em deixarà fer en pau.
Cony, el cèsar o l'emperador i el senat romà ja ho sabien, no hem evolucionat gens.
Som mers espectadors perquè la gent amb el temps el que vol és viure en pau, deixar fer, "tantsemenfotisme" o digueu-li com vulgueu.

Ninôkh ha dit...

De vegades cal aixecar-se de la butaca i sortir a l'escenari, improvisar el diàleg, d'acord amb la nostra ideologia.

I saber rectificar quan calgui, sense que això suposi una humiliació, sinó tot al contrari, un pas endavant en la maduresa d'un mateix...

Ignacio ha dit...

ándeme yo caliente
y ríase la gente

que diria góngora, expressant això de que, mentre jo tingui una bona botifarra escalfant-se al foc, ja rodarà el món tot sol!

comparteix amb...