27 de novembre 2007

Un regal

Entre converses internacionals que capten tota la seva atenció, veu una ombra que se li apropa i li deixa una caixeta de cartró sobre la seva taula. Sense perdre de vista les dades que li venen dictades des de l'altra banda de la línia, dóna un cop d'ull a aquell regal inesperat. Somriu. Creu saber quina corbata i americana li ha deixat aquell present, que li servirà per a la seva nova organització. Somriu. Creu saber, però el convenciment no és tant gran com per enviar una nota d'agraïment. Finalitza la conversa i desa aquell obsequi dins l'armari, quan arribi el moment ja l'obrirà.

A la sortida de l'oficina, sent a la seva pell la carícia dels rajos del sol que encara brilla. De lluny, el veu arribar. Les seves mirades es creuen, li fa un lleu gest amb la mà. Quan arriben l'un a l'altre, ell decideix encetar la conversa. L'has vist? - Si, no sé pas qui me l'ha deixada, però si. - He estat jo mateix. - Gràcies, doncs. - Diguem-ne un petit present pel teu nou status. - Bé, suposo que d'això ja en parlarem, oi? - Si, encara s'han de fer algunes matitzacions i enviar un comunicat. (...)

Se'n va somrient. Satisfeta. Avui ha guanyat la seva pròpia lluita de titans.

4 comentaris:

rosa ha dit...

m'agradat en un principi pensava que era un conte d'aquells una mica diferent, i que era l'ombre d'ella, que li feia el regal o també que de vegades una mateixa es pot fer un regal.
Llavor he anat a lluita de titans i ho he entès.
un petó

mossèn ha dit...

un regal ??? ... un gasto !!! ... salut

iruNa ha dit...

Molt maco, t'havia dit mai que m'encanta com escrius?? jeje
Enganxa!!!

Alex ha dit...

Carme, felicita a la noia pel seu nou status de la meva part...
Per cert, recorda-li que tota pujada ha de preveure sempre una possible baixada...
Bé, em referia a pujar muntanyes...clar.

comparteix amb...