12 de novembre 2007

Fires

Arbres il·luminats per un munt de somnis de petits i grans. Colors que envaeixen les nits fredes de finals d'octubre. Somriures il·lusionats que admiren cada racó, mostrant la inocència més pura.

Records infantils que vaig retrobar, vagant entre atraccions d'unes fires que em transportaren a les primeres sortides de nit amb les amigues, quan havíem de tornar a les onze a casa i perquè el pare de la Irene ens venia a recollir. Records d'una nena que va tornar a casa un matí, amb un ós de peluix tant gran com ella i amb la seva primera mini-cadena, de la mà del seu germà gran i de la seva xicota.

Moments que transcorren com estrelles fugaces quan es retroba amb la seva mirada en els ulls dels petits a qui ara acompanya. El fred es difumina en els colors i els sorolls que desperten la nit.


La devesa

7 comentaris:

caterina ha dit...

Les fires, com les festes d'estiu que feien al poble a on anava a passar les vacances, també és una de les coses que millor recordo de la meva infància i part de l'adolescència. Les atraccions, els cotons gegants, l'ambient, la musica a on tot el poble ballava a la plaça i una sempre desitjava que aquell al·lot la tragués a ballar... Quin records m'has fet venir al cap, Carme! ;D

Ferran Genis Traveria ha dit...

Bo!

josepmanel ha dit...

A mi, de menut, m'entristien les fires, perquè la vida de rodamons dels firaires, d'un lloc a un altre, sense possibilitats d'arrelar... Bé, cabòries meues. I com damunt sóc poruc, les atraccions no eren el meu fort. En fi...

rosa ha dit...

quins records de fires, jo també en tinc...les primeres fires...anavem soles sense els pares tot un luxe...les primeres fires...ara li toca a la meva filla gran ..i com pateixo jo.

robelfu ha dit...

al mi sempre m'han agradat les fires ,
on jo visc, abanç ,havien uns grans escampats i les posaven allà,
real ment m'ho passava de por.
Mira si m'agraden les fires que sóc una gran fan de port aventura vaig dues vegades a l'any.
una abraçada

mossèn ha dit...

els bons records reconforten el nostre organisme ... salut

iruNa ha dit...

mmmm.... que bonic això que escrius. Les fires són moments entrenyables, però encara més tots records que t'han abocat i que has compartit amb nosaltres. Tornar enrera de tant en tant és molt tendre... a mi em passa amb les olors, a vegades no sé perquè una olor em transporta anys enrera i puc reviure sentiments passats... és genial!

comparteix amb...