Salta al contingut principal

Bon dia!

Avui...

Doncs avui una fotografia i poques paraules:

Bon dia i bon profit!

Bon dia i bon profit!


(a tothom qui hagi pogut parar-se a fer un bon esmorzar, en el meu cas aquests esmorzars es reserven als dissabtes)

Comentaris

Ferdinand ha dit…
Avui em toca un esmorzar d'aquests, mmmm, ja se'm fa la boca aigua, ja faig salivera com el gos d'en Pavlov.

Un Petó des de la plana de Vic.
Anònim ha dit…
Com m'agrada mirar els aparadors dels forns, sobretot al matí que fan aquella oloreta a pa tan agradable. I veure aquells pastíssos i dolços amb xocolata...
Anònim ha dit…
Hi ha coses que hauria d'estar prohibit penjar als blocs a primera hora del matí !!!!!!!
Txell ha dit…
Carme, jo m'he aficionat a fer totes aquestes pastetes a casa, i ho disfruto molt. Tinc vocació de cuinera! ;)

Entrar en un forn ben dematí, és un pecattttt!!!!!
Ai, sembla com si sentís l'olor i tot. Els dissabtes? Però si els dissabtes són dies per fer esmorzars de ganivet i forquilla, no?
rosa ha dit…
ostres hiha per triar....jo els faig el diumenge i que dolços.
-- ha dit…
oh oh oooooooooooooooooh


creo que me siento como caterina cuando le pongo fotos de dulces...

estoy en el trabajo desde hace horas que no como como toca...

que fotooooooooooooooo!!!!!!!!!!!
Striper ha dit…
Amb la pujada de la farina i els cereals aixo aviat sera una botiga de delicatesen.
Anònim ha dit…
Una cafè amb llet i un parell de croissants, un diari i una bona companyia. Un matí perfecte.

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.

Colors

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...