Passa al contingut principal

Et... desitjos

Et transportaria fins aquí per podern seure tranquil·lament i parlar-te. Abandonaríem els refredats, la son acumulada i el cansament en qualsevol part del món. Seuríem còmodes, tranquils, amb tot el temps del món.

Faríem un cafè mentres ens explicaríem el dia a dia, els somnis, tot allò que hem arribat a pensar avui.

Et despullaria amb la mirada i t'abraçaria amb les paraules. Et diria t'estimo a cau d'orella.

Regala't uns moments...
Labels:

Comentaris

Unknown ha dit…
Oh...Que bonic!Quan un és fora revaloritza encara més aquell a qui té al costat. És molt bonic aixó que has escrit.
25 de setembre del 2008, a les 9:47
Príncep de les milotxes ha dit…
Ho rubrique amb la sang del meu petit cor i dels meus vols.
El príncep de les milotxes
25 de setembre del 2008, a les 10:47
Super Coco ha dit…
Aixo si que es amor, a mes de 1000 km de distancia y refredarse al·lhora. Mol maco el comentari
25 de setembre del 2008, a les 13:27
ddriver ha dit…
wishes are only dreams
25 de setembre del 2008, a les 15:53
David Montilla ha dit…
I agafaria la mà d'aquella nena amagada sota el llit, i seuria amb aquell nen que havia atravessat el mur...
25 de setembre del 2008, a les 20:45
David Montilla ha dit…
Perdona Super Coco, però tu hauries de saber que hi ha 10.000 kms...

:-P

I aquí no val allò de: "Supercoco siempre tiene razón.."
25 de setembre del 2008, a les 20:45
ddriver ha dit…
but dreams becomes true
26 de setembre del 2008, a les 5:30
Super Coco ha dit…
Si, pero super coco, ke solo mide 45 centimetros, para ir al decorado de tailaindia solo ha de ir al plató de al lado, que no, que vivo en barrio sesamo tio, que se supone que estamos en new york (otramente conocido como new amsterdam) y des aki veo el decorado de paris y el de londres por donde pasea normalmente gustavo, el reportero mas dicharachero, asi que ponme a mi a calcular distancias. Si seguro ke la bola de porex que hace de bola del mundo no esta ni a escala, si es que a papa henson se le iva un poco la flapa.

PD. SUPER COCO SIEMPRE TIENE RAZON
26 de setembre del 2008, a les 11:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...
3 comentaris
Read more »

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »