Salta al contingut principal

Et... desitjos

Et transportaria fins aquí per podern seure tranquil·lament i parlar-te. Abandonaríem els refredats, la son acumulada i el cansament en qualsevol part del món. Seuríem còmodes, tranquils, amb tot el temps del món.

Faríem un cafè mentres ens explicaríem el dia a dia, els somnis, tot allò que hem arribat a pensar avui.

Et despullaria amb la mirada i t'abraçaria amb les paraules. Et diria t'estimo a cau d'orella.

Regala't uns moments...
Labels:

Comentaris

Unknown ha dit…
Oh...Que bonic!Quan un és fora revaloritza encara més aquell a qui té al costat. És molt bonic aixó que has escrit.
25 de setembre del 2008, a les 9:47
Príncep de les milotxes ha dit…
Ho rubrique amb la sang del meu petit cor i dels meus vols.
El príncep de les milotxes
25 de setembre del 2008, a les 10:47
Super Coco ha dit…
Aixo si que es amor, a mes de 1000 km de distancia y refredarse al·lhora. Mol maco el comentari
25 de setembre del 2008, a les 13:27
ddriver ha dit…
wishes are only dreams
25 de setembre del 2008, a les 15:53
David Montilla ha dit…
I agafaria la mà d'aquella nena amagada sota el llit, i seuria amb aquell nen que havia atravessat el mur...
25 de setembre del 2008, a les 20:45
David Montilla ha dit…
Perdona Super Coco, però tu hauries de saber que hi ha 10.000 kms...

:-P

I aquí no val allò de: "Supercoco siempre tiene razón.."
25 de setembre del 2008, a les 20:45
ddriver ha dit…
but dreams becomes true
26 de setembre del 2008, a les 5:30
Super Coco ha dit…
Si, pero super coco, ke solo mide 45 centimetros, para ir al decorado de tailaindia solo ha de ir al plató de al lado, que no, que vivo en barrio sesamo tio, que se supone que estamos en new york (otramente conocido como new amsterdam) y des aki veo el decorado de paris y el de londres por donde pasea normalmente gustavo, el reportero mas dicharachero, asi que ponme a mi a calcular distancias. Si seguro ke la bola de porex que hace de bola del mundo no esta ni a escala, si es que a papa henson se le iva un poco la flapa.

PD. SUPER COCO SIEMPRE TIENE RAZON
26 de setembre del 2008, a les 11:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.
Publica un comentari a l'entrada
Read more »

Colors

15 comentaris
Read more »

Retorns

No ho he pogut evitar. Com una cadena de pensaments que comença a fluir al fer caure la primera peça del dominó. Nens que recollien unes espases imaginàries en castells inventats, aire entre les mans i bancs d'una ciutat en la realitat d'un adult, i la nena que viu en mi buscant aquell tiraxines amb el que podria enfrontar-se als dracs de la seva pròpia vida. I de sobte aquelles dues paraules: dracs, enfrontar-se. I em sembla tornar a sentir la teva veu en aquell cassett vell que em vares fer després del viatge a Granada... I et torno a sentir, parlant-me. Paraules que potser ara tenen més significat que abans, que potser demà entendré millor: "Una vez que se han enfrentado los dragones, cruzado los desiertos y se ha despejado el sendero del bosque, es la hora de volver. Elige sabiamente. Reúne tus regalos y recuerda tus lecciones. Ahora eres frágil, sé delicada contigo. Desde el exterior: entra. Desde el interior: sal. Las fronteras son permeables pero peligrosas...
6 comentaris
Read more »