28 de setembre 2008

Taurons

I de sobte noto un cop a la cama, algu que m'estira l'aleta i em fa baixar uns centimetres avall. Em giro i veig la cara entusiasta de la meva germana que em senyala algun lloc deu metres enlla. Somriu d'alegria i giro la mirada per veure que l'ha cautivada de tal manera. I veig la seva silueta, aquella forma que tant es tem, gran i petita a l'hora, a prop i lluny. Es mou rapidament, quasi no tinc ni temps de parar el temps i guardar-lo en una fotografia.

4 comentaris:

Carme ha dit...

Aix! quina por!

francisco ha dit...

No val com animal de companyia, així que aquest el pots deixar, quan tornis. Ves amb compte, que aquí t'esperem veure aviat, els dies es fan llargs sense tu (Sílvia P.)!!!!

Super Coco ha dit...

Vinga, portal que haremos sopa. Ja tenim ganes de que tornis per portarte de farra i concert.

Malka ha dit...

AAAAAAhhhhH!! És una animal preciós però desperta una por en l'inconscient col.lectiu de tots! Em sorprens! Quan he començat a llegir em pensava que tornaries sense cama!

comparteix amb...