Passa al contingut principal

Vacunes

Aquesta és la història de la burocràcia paperística en l'era de l'informació.

- D'això en trec una petita reflexió. I no, entenc que no se'm puguin donar les dades per telèfon. Però tots els tràmits que hauria de fer per saber si em van posar la vacuna l'any passat, em demostren que, en aquest país, encara tenim molt per avançar. Sembla increïble que estiguem a la Catalunya del 2008.

I, molt educadament, vaig penjar el telèfon.

Només volia saber si l'any passat, a l'operar-me d'apendicitis, em van posar la vacuna del tètanus o no, per no haver-me de tornar a vacunar. Però per telèfon no es poden facilitar les dades, no... "I com sé jo que vostè és realment qui em diu que és", si si, aquesta frase me la conec, l'he dita tants cops que li podria donar tots els arguments necessaris per no facilitar-me cap tipus d'informació. Ho entenc, encara que t'acabes preguntant, quin mal pot fer que algú aliè a mi arribi a saber si m'han vacunat o no?

Però la "parafernàlia" que hauria de fer per acabar tenint aquesta informació. Això sí que no té nom.
  1. Acostar-me a l'hospital en qüestió.
  2. Sol·licitar una còpia de l'historial clínic (evidentment no informatitzat).
  3. Rebre la còpia en paper al cap de mínim 15 dies.
  4. Interpretar els gargots mèdics.
I tot això perquè ells no interpreten l'historial del pacient i no et poden confirmar si et van vacunar o no. Lectura o interpretació? I jo que creia que la interpretació d'un text es donava més aviat en àmbits literaris i no en els mèdics-científics...

Comentaris

Mireia ha dit…
Uff, l'administració és la cosa més lenta, antiquada i ferragosa. Quan obtinguis una resposta ja t'hauràs deposar la de rècord. Ara potser m'he passat, però és cert que qualsevol tràmit és una odissea
Jesús M. Tibau ha dit…
massa sovint ens agrada fer complicades les coses senzilles
Carme Rosanas ha dit…
Tant fàcil que sembla, oi? Però resulta que no ho és.

Potser et surt més a compte preguntar al teu metge si s'acostuma a fer o no, posar la vacuna en una operació d'apendicitis. No sé... és una idea.
Unknown ha dit…
Jajajaja!I encara sort que t'ha agafat el telèfon i no havia sortit a esmorzar! Sempre que jo necessito alguna cosa, el funcionari en qüestió ha anat a esmorzar. Bon dia petarda!

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.