12 de setembre 2008

Pescant pensaments

N'estava cansada, completament farta. Cansada que els seus pensaments tinguessin autonomia pròpia i comencessin a ballar dins seu. Incapaç d'ordenar-los, d'endreçar-los i d'anar-los realitzant, agafava una canya, potser en última instància els podria arribar a pescar.

Però ni així. Apareixien en qualsevol lloc, desordenats i caòtics, recordant-li tot allò que havia d'arribar a fer. Matí rere matí, intentava plasmar-los en un paper, projecte, e-mail, seguiment, recordatori, post-it sobre la taula, trucada, programació, reclamació, conversa, búsqueda... Búsqueda insaciable de poder-los retenir, contenir, emmagatzemar, evitar que es perdessin en les marees que l'envoltaven.

2 comentaris:

Malka ha dit...

La millor solució: la mediatció. Fés-me cas...Bon dissabte!!!Què tal està el Julián Muñoz de Cànoves?jeje

Jo Mateix ha dit...

Ja ho tenen això els pensaments. Potser per això és recomanable només de mirar d'on venen i cap on van.

comparteix amb...