Passa al contingut principal

Una crep de xocolata

Havia d'anar a comprar. La llista era llarga: carnisseria, peixateria, fruites i verdures i al súper pel demés. Era dimarts de mitjans de mes, el sol escalfava els carrers i feia mandrejar els matiners que estaven estirats al sofà, ja se sap, la migdiada.

Va sortir amb el carret i la llista de la compra. Havia de seguir aquella dieta que un amic i metge li havia recomanat. Educar els seus hàbits, crear-los, acostumar-se. Dieta personalitzada, tallada a mesura, com un modista que fa una americana. Podia menjar de tot. Quasi. Evidentment hi hauria d'haver sacrificis, grans sacrificis. Havia tatxat de la llista totes les paraules relacionades amb xocolata, xocolata i xocolata.

Havia d'anar a comprar i va sortir amb el carret i la llista. L'omplí d'aliments sans i de qualitat (si havia de menjar poc, més valia menjar bé i que els àpats fossin un petit festí degustatiu).

Mes rere mes s'acostumà a deixar els súpers, anar al mercat i a la peixateria i carnisseria del barri. Oblidà la seva gran amant i educà els seus propis hàbits.

Però aquell agost no podia deixar de pensar en una crep de xocolata. Una crep de xocolata, nutella, nocilla, ben dolça i farcida, empalagosament bona. Aquella tarda sortí a comprar. Decidí concedir-se un caprici i el primer lloc on es dirigí era la cafeteria del costat de la biblioteca, on feien les millors creps del poble. Amb la boca aigualida li caigué l'ànima als peus: "Tancat per vacances".

Comentaris

El veí de dalt ha dit…
És que sempre t'ha de fotre d'una manera o altra!
Eli ha dit…
Aixxx....
El podria haver escrit jo aquest escrit...
Tanta limitació..... i al final.... quan et concedeixes el capritxx... bufffff.. quina mala sort!

;-)
-- ha dit…
aixó se resumeix en un... "porque yo lo valgo" xD
Unknown ha dit…
jajajajaja! La wii fit t'ho agraïra, que s'esforça molt, la pobra! A veure què et passa avui de surrealista!
Laia ha dit…
Això és un complot amb tota regla! res noia, a fer-se-les casolanes (encara que mai acaben de quedar igual), que no et pots quedar així!
Efrem ha dit…
Ahahah solen passar aquestes malesjugades! Jo per sort em conformo amb menys, ara, quan estic d'examens (actualment) no baixo d'una tableta de negra al dia :PPPPPP!!!!!!!!!
Carme Rosanas ha dit…
Aaaaiiiix! Quina ràbia, nena...

Ah! però es pot sobreviure sense xocolata, ni que sigui un parell de setmanes? És tota una notícia!
ddriver ha dit…
ostres !!m han entrat ganes a mi i tot d una creps,ara que surto en buscare alguna

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a...

La sirena i el trapezista

L'illa de gel i foc, en diuen alguns, l'illa de lava, neu i fred glaciar. Desèrtica tret de les comptades ciutats on els humans s'aventuren a habitar, tot i la perillositat amenaçadora de plaques tectòniques que periòdicament fan remoure els pilars dels seus somnis. Excursionistes i esportistes amants dels racons inhòspits cerquen en les rutes per aquells indrets de dies curts i nits eternes, o nits curtes i dies eterns, un espai on trobar la màgia vital que encendrà l'espurna de les seves vides. Recorren carreteres buides que serpentegen pels espais desèrtics i glaçats, on un circ ambulant ha trobat una llar pel seu espectacle més tendrament macabre... Els pallassos anuncien davant de dos alpinistes italians el seu millor número de l'hivern nocturn: una sirena expulsada del mar que lluny de mutar la seva cua en dues cames que li permetin caminar i enamorar aquells ulls mediterranis, aleteja fortament sota el gel, esperant inútilment trobar una escletxa en la pista ...

Contrastos

El grinyol de les portes inicia els jocs de la fam i l’insuportable cansament en un vespre plujós s’ocupa de trobar lloc en un rodalies ple a vessar. La cantarella de la meva companya es perd entre les llums d’una Barcelona nocturna. Un parell de llavis femenins, dolços i humits s’acomiaden entre masegades tendres i un noi massa jove per dur bigoti gira les darreres pàgines de “Guanyaràs una mar llisa”. El frec del paper, el suau cop al tancar-se i la nostàlgica mirada de qui mor en un món alternatiu ensordeixen el sotragueig i alleugereixen la desesperança de veure tres joves amics abduïts per pantalles brillants.