Passa al contingut principal

Una crep de xocolata

Havia d'anar a comprar. La llista era llarga: carnisseria, peixateria, fruites i verdures i al súper pel demés. Era dimarts de mitjans de mes, el sol escalfava els carrers i feia mandrejar els matiners que estaven estirats al sofà, ja se sap, la migdiada.

Va sortir amb el carret i la llista de la compra. Havia de seguir aquella dieta que un amic i metge li havia recomanat. Educar els seus hàbits, crear-los, acostumar-se. Dieta personalitzada, tallada a mesura, com un modista que fa una americana. Podia menjar de tot. Quasi. Evidentment hi hauria d'haver sacrificis, grans sacrificis. Havia tatxat de la llista totes les paraules relacionades amb xocolata, xocolata i xocolata.

Havia d'anar a comprar i va sortir amb el carret i la llista. L'omplí d'aliments sans i de qualitat (si havia de menjar poc, més valia menjar bé i que els àpats fossin un petit festí degustatiu).

Mes rere mes s'acostumà a deixar els súpers, anar al mercat i a la peixateria i carnisseria del barri. Oblidà la seva gran amant i educà els seus propis hàbits.

Però aquell agost no podia deixar de pensar en una crep de xocolata. Una crep de xocolata, nutella, nocilla, ben dolça i farcida, empalagosament bona. Aquella tarda sortí a comprar. Decidí concedir-se un caprici i el primer lloc on es dirigí era la cafeteria del costat de la biblioteca, on feien les millors creps del poble. Amb la boca aigualida li caigué l'ànima als peus: "Tancat per vacances".

Comentaris

El veí de dalt ha dit…
És que sempre t'ha de fotre d'una manera o altra!
Eli ha dit…
Aixxx....
El podria haver escrit jo aquest escrit...
Tanta limitació..... i al final.... quan et concedeixes el capritxx... bufffff.. quina mala sort!

;-)
-- ha dit…
aixó se resumeix en un... "porque yo lo valgo" xD
Unknown ha dit…
jajajajaja! La wii fit t'ho agraïra, que s'esforça molt, la pobra! A veure què et passa avui de surrealista!
Laia ha dit…
Això és un complot amb tota regla! res noia, a fer-se-les casolanes (encara que mai acaben de quedar igual), que no et pots quedar així!
Efrem ha dit…
Ahahah solen passar aquestes malesjugades! Jo per sort em conformo amb menys, ara, quan estic d'examens (actualment) no baixo d'una tableta de negra al dia :PPPPPP!!!!!!!!!
Carme Rosanas ha dit…
Aaaaiiiix! Quina ràbia, nena...

Ah! però es pot sobreviure sense xocolata, ni que sigui un parell de setmanes? És tota una notícia!
ddriver ha dit…
ostres !!m han entrat ganes a mi i tot d una creps,ara que surto en buscare alguna

Entrades populars d'aquest blog

Carta a un fill

Ja m'ho deia la mare, ja. Sempre amb aquelles dites i paraules que semblaven sentències amicals d'una saviesa inmesurable. I sempre anant-hi a contracorrent, sense voler creure en la seva mirada sincera i preocupada. Suposo que ella havia d'entendre que era necessari que fos jo qui m'equivoqués, qui iniciés el meu propi camí d'aprenentatges, qui caigués a terra per trobar les forces d'aixecar-se. Però hi ha coses que em va dir i que mai podré oblidar. Coses que m'han marcat per tot la vida, coses que he oblidat a moments, i la caiguda ha estat des d'un precipici i recuperar la confiança en poder tornar volar ha estat molt difícil. Tot per aquest pensar que l'home no és un llop, sinó una persona amb qui s'hi pot confiar. Però aquesta confiança no la mereix tothom, quan ho vaig veure, ja va ser massa tard. I les seves paraules ressonen dins meu: "Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix." (L. A. Séneca) I no sé si a

Trescant un dia sense fi

Es feia tard i va assumir que aquella esgarrinxada nit no veuria adormir-se el seu fill. Tot havia sortit del revés i si hagués pogut demanar un desig a la làmpada màgica de la seva infantesa, aquest seria tornar a començar el dia. Inusitadament, quelcom passà en aquell tren de rodalies i com les abelles, ella trescaria en un dia sense fi. Així es despertà de nou, agafant les eines de llauner, però es deixaria la clau Allen número set que necessitava per solucionar la fuita del senyor Martí. Sortiria de la cuina espantada i a corre-cuita, desitjant que ningú fos testimoni del desgavell. Xocaria amb l'arpa del menjador i la sang li degotejaria tota rosada tacant la delicada i exclusiva catifa. Es voldria fondre però no podria i tocaria suportar estoicament la cridòria indecent (i merescuda) del senyor Martí. Aquell fou la seva primera part del dia, que si bé havia començat amb la mirada plena d'amor del seu primer fill, havia acabat com el rosari de l'aurora. A la tarda haur

Les joguines de l'avi

Ahir a la nit el petit de la casa em va sorprendre amb una de les seves infinites preguntes... - Mama, amb què jugava el teu pare? El meu pare, el seu avi Carles, aquell que no va arribar mai a conèixer i que només pot imaginar-se'l a través dels meus records o de les fotografies que algunes vegades arriben a les nostres mans. Aquell avi de qui se'n parla poc, deixant el passat al passat, com si els temps viscuts ens fessin nosa o no tinguéssim mai temps de recordar-los. I de sobte una pregunta innocent que torna a fer un pare present, i busco imaginar-lo, intento buscar en les històries que mai ens va relatar quines eren les seves joguines preferides, amb què s'entretenia quan el temps de la postguerra li deixava ser un nen. Però no ho sé. La meva germana em diu que mai ens va explicar aquestes coses, i jo li responc que mai les vam preguntar. La sensació de no conèixer el passat de la meva família em dol, una sensació vella, coneguda, que retorna xiuxiuejant-me qu